Moltes hores, pocs rèdits

L’últim partit que ha dirigit Sito Alonso va ser diumenge a la pista del Baskonia, el seu club la temporada passada. A Vitòria el Barça va perpetrar una de les pitjors actuacions de la seva història, anotant la segona cistella quan faltava poc més d’un minut per acabar el primer quart i quan el marcador assenyalava ja un 24-2 en contra. El Barça va acabar perdent 96-72 i ahir al matí l’equip va tornar de la capital alabesa. De l’aeroport es va dirigir al Palau Blaugrana, on Sito va dirigir el que acabaria sent el seu últim entrenament com a tècnic blaugrana.

En hores de dedicació, l’entrenador aragonès no ha tingut rival, però això no s’ha traslladat a la pista. En els dos primers mesos de competició, el Barça va acreditar un 11-7 de balanç, amb un 7-2 en la lliga i un 4-5 en l’Eurolliga. Llevat del partit contra el CSKA al Palau en la primera setmana de gener (85-72), els millors minuts de joc d’aquest equip van ser aleshores, a l’octubre i a mitjan novembre. Des del desembre, el balanç és de 8-14 (5-5 i 3-9) amb els blaugrana immersos en una severa ratxa negativa, la tercera de la temporada, en què acrediten dues victòries (contra la Penya i el Brose al Palau) i set derrotes.

Com els equips petits, el botí que alleugereix al Barça el 19-21 el va aconseguir en l’arrencada de la temporada, quan els equips encara estan tots per agafar. En el desenvolupament, de manera més o menys notòria la pràctica totalitat dels rivals han anat consolidant conceptes i definint responsabilitats. En el cas del Barça, l’esdevenir de la temporada ha estat una completa involució. L’equip ha perdut un llençol a cada bugada, coses que feia bé o molt bé les ha vulgaritzat i els senyals de vida que ha transmès han estat moribunds.

Gestió de grup, rols

Superats quatre mesos de competició, només Adam Hanga, Adrien Moerman i Kevin Séraphin han tingut un rol des del primer dia. Thomas Heurtel ha passat de ser el primer base a ser el segon. Phil Pressey ha estat defensat per Sito amb les paraules, però la realitat és que ha acabat sent un jugador marginal. El paper de primer base era ara per a Pau Ribas, un jugador que, com Juan Carlos Navarro i Ante Tomic, hi havia partits en què no entrava ni en la rotació de deu que de manera més o menys regular ha mantingut el tècnic. En la ratxa de sis desfetes seguides al desembre, Sito es va aferrar a tots tres i en els últims partits sortien des de l’inici. Rakim Sanders, lloat també públicament al novembre, és avui un proscrit. Vezenkov, fora de les convocatòries durant setmanes, va ser recuperat seguint el dictat dels resultats i la voluntat de l’entorn. Víctor Claver ha jugat de tres, de quatre i no ha jugat, com Pierre Oriola, que un dia era el quatre reserva, l’endemà no jugava i només quan Séraphin s’ha lesionat ha agafat el rol de cinc suplent.

Quan han jugat, tant en l’Eurolliga com en l’ACB, Sito ha utilitzat tretze jugadors amb mitjanes entre 11 i 25 minuts. A onze dies per a la copa, cap paper definit en una plantilla de quinze unitats i una gestió de grup amb escassa mà esquerra, amb constants crítiques i assenyalaments als jugadors des dels primers partits de la temporada. Tot plegat, amanit amb una allau d’informació tàctica que ha acabat saturant els jugadors, deshumanitzant el joc de l’equip i fent perdre el nord al mateix tècnic. “El que ha passat avui em recorda una altra època, però no la meva. Hem perdut molts partits, però d’aquesta manera és la primera vegada”, deia diumenge referint-se al 31-7 encaixat en el primer quart. Quinze dies abans, a Andorra, el Barça perdia 33-14 al cap de deu minuts.

Alfred Julbe

Pocs minuts després d’anunciar l’acomiadament de Sito Alonso, el Barça feia oficial que Alfred Julbe (Badalona, 1960) es feia càrrec de l’equip de manera interina. Amb contracte amb l’entitat fins al juny del 2019, va arribar al club l’estiu del 2015 per fer-se càrrec del filial i de l’equip júnior, càrrecs que va portar conjuntament amb Jaume Comas les dues primeres temporades –enguany només dirigia el Barça B. El tècnic badaloní té una àmplia experiència com a entrenador de primer nivell, i va debutar en la lliga ACB el 1986 al capdavant del Joventut. Amb quasi 550 partits dirigits en la màxima categoria, va entrenar també el Girona, el Saragossa, el Càceres, l’Andorra i, abans d’arribar al Barça, una temporada el Titánicos de la lliga mexicana.

Avui l’equip té entrenament a les 10.30 h a la ciutat esportiva, i partit d’Eurolliga dijous a la pista del Maccabi (20.05 h).