Enllaçant conceptes

I resposta a resposta va anar desgranant què pensa, què vol fer i com ho vol fer. Primer, la motivació: “No pots motivar l’equip si tu no ho estàs. Si no guanyes, tots, sobretot els periodistes, dieu que l’entrenador no motiva prou l’equip. I qui motiva l’entrenador? Em motiva Nacho [Rodríguez], em motiva tornar aquí, em motiva que la directiva cregui en mi.”

Tot seguit, la confiança: “L’entrenador n’ha de donar. Però, què és la confiança? La confiança s’entrena, no la tens quan neixes. Nacho m’ha dit que l’equip s’ha entrenat molt bé. Vol dir que estan preparats, i per a mi és suficient, però ara toca intentar guanyar diumenge.”

“La meva filosofia és: empresa nova, temporada nova. Queden vuit partits d’Eurolliga, 15 partits de l’ACB, tres de copa i després un play-off. Són molts per cinc mesos i ens hem de preparar. No hi ha millor preparació per a la copa que guanyar el Bilbao. Sí, guanyar, però també acabar el partit amb la sensació d’haver millorat.”

Admet que a l’ACB serà “molt difícil” superar el Madrid, “però podem millorar la nostra posició i quedarà un play-off”, i conclou: “La temporada no s’ha acabat. Tenim l’oportunitat de millorar i guanyar algun títol. Aquesta és la primera raó per la qual soc aquí.”

Més filosofia: “Matemàticament no estem eliminats de l’Eurolliga. No és fàcil però hem d’anar pas a pas. No pots fer el segon pas sense haver fet el primer. El primer és el Bilbao, el segon la copa, el tercer l’Eurolliga... Necessito temps i no hi ha temps, però hi ha jugadors que em poden ajudar. Entrenarem, parlarem i trobarem un camí per estar units.”

I més conceptes encadenats: “Estar units no només és guanyar, és lluitar quan un partit no va bé. Si tot hagués anat bé, Pesic no seria aquí. La meva filosofia és sempre ser millor en el pròxim partit, però no és intel·ligent fer canvis només perquè no s’ha guanyat. Molts aspectes tàctics de Sito Alonso són bons i mirarem de mantenir-los, però jo també tinc detalls per millorar el jugador i l’equip.”

Missatge a la plantilla: “No pots ser campió sense defensar i això ho hem d’entrenar, parlar-ne i explicar-ho molt clarament. Hem de millorar immediatament la defensa, el rebot ofensiu. Una persona amb tres cotxes al garatge no està preparada per anar al rebot d’atac. Haurem de mirar els que no tenen cap cotxe al garatge.”

L’exigència

Pesic en estat pur, assumint responsabilitat: “No es pot guanyar finals amb 12 jugadors però tots 12 són importants. La temporada és molt llarga, es juguen molts partits i per mi és millor tenir 13, 14 o 15 jugadors que no tenir-los. La meva feina també és definir els rols. No pot ser que tots estiguin contents. No soc aquí per fer-los contents, sinó per guanyar. I si guanyem tothom està content.”

Més avisos, prenent Tel-Aviv com a exemple: “Tenim un mínim de 10 jugadors amb molta experiència, però de què serveix si no l’apliquem? Si no pots aturar un rival, fes falta. La falta és part del joc... No és qüestió de mentalitat sinó de responsabilitat. En el tercer quart [dijous] teníem una tècnica a l’entrenador, una antiesportiva..., i només una falta. El Maccabi és un bon equip, però no millor que nosaltres. En el primer període vam fer cinc triples. No podem pensar que els altres tres quarts seran iguals. Tenim talent en atac i amb l’atac guanyes un o dos partits però no pots ser campió. La feina és convèncer els jugadors. Agafar el micròfon al final del partit i dir que hem de millorar la defensa no val per a res, ho hem de fer a la pista. I jo no puc jugar, puc explicar-ho i ajudar, però ho han de fer els jugadors. Però no vull parlar gaire, vull veure què m’expliquen els jugadors, com reaccionen a les meves instruccions i analitzar-ho, però quedarà entre nosaltres.”