Torna l’excel·lència. Recuperant la seva millor versió, el Bàsquet Girona va demostrar que és l’equip més físic de la lliga i que pocs poden aguantar el seu ritme defensiu i de joc. Ahir va ser el Mataró qui va patir el desplegament de múscul de l’equip de Quim Costa, que fa de la constància en el treball una virtut.

A mil per hora va arrencar el matx, amb intercanvi de triples, alt ritme anotador i uns percentatges dels maresmencs d’escàndol. Marc Rubio –el germà del base dels Jazz– es va despatxar amb tres triples gairebé seguits. El resultat de tanta activitat i encert era un perillós 15-23 per als visitants, que va quedar al final del primer quart en 28-32, amb els punts a dins de Suskavcevic. I és que els de Costa volien insistir en la superioritat interior. Molts centímetres, que de moment no servien per evitar el 36-43 a mitjan segon quart, amb un recital del veterà Canals. Va ser el punt d’inflexió del partit. Temps mort de Costa i tot canvia. Els gironins van començar a córrer i jugar a tres velocitat més, com és habitual. L’ofegament del Mataró va ser notable i el resultat va ser vuit minuts sense anotar i un 19-2 a l’equador del tercer període (55-45). Cuéllar, un dels jugadors més interessants del projecte, es va lluir i no va haver-hi problemes per segellar una nova victòria.