Svetislav Pesic va tenir el retorn somiat, catorze anys després, perquè va aconseguir l’objectiu: el Barça va tallar una ratxa de tres derrotes i sobretot l’afició del Palau Blaugrana va tornar a gaudir del seu equip. Serà el punt d’inflexió? El temps ho dirà. Cal mantenir la prudència perquè el Bilbao és, ara per ara, un dels pitjors equips de l’ACB, sense ànima ni amor propi i, per tan, no serveix de referència. Divendres vinent a la copa el Baskonia serà un examen exigent però tot i així el temps del tàndem Pesic-Casas al capdavant de l’equip serà molt curt. L’únic que sí que vol deixar clar el tècnic serbi és la redefinició dels rols de l’equip per construir. El segell de Pesic vol ser la defensa i ahir va ser capaç de deixar en un trist 35 per cent d’encert el seu rival. Les línies de passada van estar hiperactives i també es van començar a perfilar les beceroles de la defensa que vol. De moment l’impuls propi dels canvis de tècnic va aparèixer. Ara veurem quina continuïtat té l’equip.

D’entrada, a diferència del partit de dijous a Tel-Aviv, Kurucs no només no va ser titular sinó que no va ser ni convocat. Al seu costat tampoc va entrar Edwin Jackson, al costat dels lesionats Seraphin i Marc Garcia. La igualtat es va mantenir fins al 7-6. Tan sols tres minutets. A partir de llavors, festival blaugrana amb un 9-0 d’entrada que va fer que la diferència creixés fins als 10 punts (16-6). La màxima arribaria ben aviat (21-9) però tot i que en atac encara hi havia llacunes al darrere, el Bilbao era un equip sense joc col·lectiu i de talent limitat en les accions individuals. En el descans tot estava obert (35-27).

Però el partit es trencaria ràpidament amb un 9-0 de sortida del vestidor. El temps que va necessitar Tomic per reivindicar que pot aportar més que fins ara –12 punts i 9 rebots– amb 8 punts seguits que juntament amb un triple d’Heurtel va fer que la diferència es disparés fins als 17 punts (44-27). A partir de llavors el partit ja no va tenir història i es va poder veure Navarro de base.