Svetislav Pesic volia jugar contra un equip “agressiu i intens”, i ahir el Barça en va tenir ració doble i triple, de la recepta. Atropellat pel Zalgiris, el tècnic serbi va tornar a constatar que per jugar amb l’energia i el dinamisme que pretén són comptats els jugadors de la plantilla que li serveixen, i en una situació sense al·licient competitiu material, les mancances de sèrie difícilment es poden camuflar. Per postres, Hanga i Moerman van quedar ahir fora de combat en la primera meitat.

Tot el que vol ser el Barça és del que avui senyoreja el Zalgiris. Immers en la cursa per aconseguir avantatge de camp en el play-off, l’equip de Sarunas Jasikevicius fa goig de veure. Físicament és demolidor des de la superioritat que té amb Ulanovas i Toupane als flancs i la mobilitat de Davies i White a sota. Contestar-li el rebot és una empresa complicadíssima –el Barça va agafar el primer ofensiu, i no pas perquè no ho intentés, tres minuts abans del descans–, i ofensivament és un equip harmònic i treballat, que llegeix molt bé quan pot localitzar avantatges des de sistema i quan ho pot fer des dels desequilibris físics. Ahir el Barça li va aguantar els cops dotze minuts (21-19), però en la distància llarga l’equip de Pesic va ser inoperant. Amb voluntat i esperit, però emmanillat i incapacitat pel joc lituà.

Amb Toupane sobre Heurtel, la direcció del Barça ja va començar a peu canviat, per bé que el joc de contacte proposat i acceptat per jugadors i àrbitres li va permetre aguantar-se dempeus (7-6, 5’). A canvi de faltes no va deixar que els lituans entressin en ritme ofensiu, però el rebot no li pertanyia i les pilotes perdudes se li multiplicaven (19-15). Koponen el va sostenir en atac, però no va poder trobar joc prop de l’anella i com que no tenia rebot tampoc va poder córrer. I els punts van arribar de manera intermitent (44-34).

Després l’equip va sortir buscant Tomic (53-44, 24’), però en cap moment va tenir prou energia ni resposta defensiva per escurçar la distància. Perdia duels individuals al perímetre i quan aconseguia forçar un mal tir no tancava el rebot. I els locals, regulars i fluids, van tirar pel dret després d’un temps mort de Jasikevicius: 10-0 i 63-44 (26’). I gràcies. Amb menys joc que resultat, sense poder imposar cap criteri ofensiu, els últims catorze minuts van ser una agonia, amb l’equip maldant entre la impotència i la bona voluntat, esforç que va servir per sortir menys escaldats del que apuntava (81-61, 35’).