Quan els tirs no volen entrar el manual del bon competidor diu que l’única cosa que no es pot fer és deixar de defensar. El Barça Lassa va vèncer a Múrcia per primer cop des del títol de copa, i va fer-ho en un partit molt aspre, lleig, amb arestes en cada cairat i contra un rival amb jugadors físicament ben dotats. Justament qualitat física és del que avui més manca l’equip, eixut després dels tres partits en menys de quaranta-vuit hores jugats a Las Palmas. Toca sobreviure.

Entrar en partit li va costar molt. Defensivament va posicionar-se prou bé, però li faltava l’espurna necessària per tancar el rebot en defensa i assaltar-lo en atac. I perdia pilotes i fallava triples oberts, per bé que no tants com els locals. En el descans (22-26), 48 punts i 37 rebots entre els dos equips. Tornant, l’equip va ordenar millor les ofensives, i Ribas i després Jackson li van donar punts (36-42). Però va ser quan va trobar Tomic (11 punts en l’últim quart) que va poder tibar la corda. No gaire (50-53, 36’), però oportunament i a temps (50-59, 38’). I un triomf és un triomf i avui cap a casa després de cinc dies voltant pel món.