Una imatge val més que mil paraules. I la repetició de la última acció on es decideix el partit no deixa cap dubte: no era falta. Quedaven 11,2 segons amb 62-62 en el marcador. La Penya tenia la última possessió per guanyar el partit. Laprovittola va penetrarar, va fallar però el rebot el va atrapar Jordan que va anotar al darrer segon la cistella del triomf. Una victòria balsàmica que podia haver canviat la temporada, que podia haver canviat la dinàmica. Però va aparèixer l’àrbitre principal Carlos Cortés per xiular una falta que només va veure ell en atac de Jordan. Va anul·lar la cistella del jamaicà i com que la Penya estava en bonus de faltes va concedir dos tirs lliures a Llovet. El pivot va anotar un tir lliure (62-63) i va errar expressament el segon per no donar temps a res més. La Penya encaixava així increïblement la dotzena derrota que l’enfonsa encara més. Les llàgrimes verd-i-negres eren per tot el Palau Olímpic i la indignació entre aficionats i jugadors. Un robatori en tota regla d’una acció que en mil partits no s’acostuma a xiular mai. Però les desgràcies mai venen soles i ahir la Penya en va sumar una més. I ja en van moltes. Aquesta però pot ser letal perquè psicològicament és duríssima. Avui juguen Bilbao-Betis i la permanència s’allunyarà una mica més.

I això que el partit havia tingut uns primers 25 minuts de preocupació on la Penya va encaixar amb 26-25 un parcial final del primer temps de 0-12 (26-37). Al segon temps però van saltar a pista Ventura i Vidal, dos badalonins, i amb casta i caràcter van canviar el signe del matx. Ells van ser els artífexs d’empatar el partit a 60 a 2:36 pel final. Amb Conger i Richard a la banqueta. Però no es va rematar la feina en dues accions d’atac amb el partit empatat i es va arribar en un final d’infart. La Penya tenia la pilota de partit. Podia guanyar i, si fallava, la pròrroga. Però la desgràcia és tant gran que hi havia una tercera opció. I l’àrbitre Cortés en va ser responsable directe.