Quan s’està en crisi els manuals aconsellen tornar als orígens i concentrar el poder en unes poques mans. Ahir el Madrid va recuperar el factor camp contra el Panathinaikòs de Xavi Pascual perquè va decidir concentrar el seu destí en Felipe, Ayón, Carroll i Rudy. Pablo Laso va cridar la vella guàrdia i la vella guàrdia no li va fallar.

Com dimarts, al Madrid li va costar molt entrar en ritme per la defensa d’Antetokounmpo a Doncic, que impossibilitava les connexions (12-7, 5’). Tot i això, va estar defensivament amb el punt de duresa òptim, va traslladar-ho a la lluita pel rebot i així va sobreviure. En el primer quart i en el segon, aquí amb els primers excel·lents minuts de Reyes (25-27, 15’), que va contrarestar les finalitzacions de Payne. La inspiració puntual de Denmon explica el 40-36 del descans, ja amb 10-24 en rebots pels de Laso.

El tècnic vitorià va tornar amb Ayón i Felipe junts i el dic de contenció que formaven sota l’anella es va transformar en un 9-16 de sortida (49-52, 26’) amb punts de Carroll i el mateix Reyes. I més que van anotar, el cordovès i el mormó, fins a sumar-ne 24 en el quart concretant el joc de passades entre pivots (61-68, 30’). Convidat inesperat, Payne aguantava els de Pascual (68-68, 32’), però llegint molt bé sense pilota, el Madrid resistia (72-78, 35’). I es propulsava, també amb els triples de Thompkins des de la cantonada (78-83, 38’). I quan James va voler tirar pel dret va ser amb defensa, que va acabar de fer el fet. Dimarts més, ja a Madrid.