FEB

MIGUEL ÁNGEL ORTEGA

ENTRENADOR DEL PERFUMERÍAS AVENIDA

“En una final, tot s’iguala”

“La pressió per guanyar va creixent com més guanyes. Sempre penses que pots perdre algun dia, i més contra el mateix rival”

[L’Spar Citylift]“El respectem molt. Té un projecte sòlid i és una alternativa clara a l’Avenida”

El públic aquí és sempre respectuós, mai he vist que insultin a ningú. Crec que els és igual, el tema polític actual

Va arribar a Salamanca el febrer del 2016, pocs dies després que fos destituït de l’Spar Citylift Girona. Des de llavors, Miguel Ángel Ortega (l’Hospitalet de Llobregat, 31-5-1962) ha alçat tots els títols FEB possibles amb les castellanes. En total, dues lligues, dues copes i dues supercopes. Al gener va fer pública la decisió de deixar l’Avenida a final de curs, per bé que no en vol parlar obertament fins que no hagi acabat la competició.

Dijous arrenca la final de Lliga Femenina contra l’Spar Citylift. Acabar amb un segon triplet seria el seu colofó somiat?
Per a mi i per a tothom, des de jugadores fins a club i afició, aconseguir-ho és una il·lusió molt gran, però sabem també que ens queda un pas complicadíssim.
Amb vostè, l’Avenida ha crescut. Se sent estimat, valorat?
Moltíssim. Tant des del club com per l’afició, les penyes i els socis, sempre s’han portat magníficament amb mi. Potser que hàgim guanyat tant hi ajuda, però quan vas pel carrer, els aficionats et paren, t’animen i et diuen que et quedis un any més. Aquí hi ha molta tradició de bàsquet femení des de fa temps i hi havia ganes boges de guanyar amb continuïtat.
El balanç contra l’Spar Citylift enguany és 4-0. Són favorits.
És normal que així se’ns consideri i no puc dir el contrari. Però els precedents no guanyen partits. A més, en una final els nervis i la pressió afecten molt més. Tot s’iguala. El partit que hem guanyat amb més facilitat, el de Salamanca en la fase regular [76-53], ha estat el menys transcendent de tots.
L’últim cara a cara va ser el 21 de gener en la final de copa, fa tres mesos. Què ha canviat?
Aquell partit ja queda molt lluny. Tots els equips evolucionen a mesura que avança una temporada, i crec que tant ells com nosaltres som més forts, més sòlids. Que l’altre dia el Girona no estigués gaire fi a Saragossa no vol dir res. Des del meu punt de vista, tant el cos tècnic encapçalat per l’Èric [Surís] com la plantilla fan bona feina. Hem d’anar amb compte.
Van resoldre les semifinals per 2-0 i atonyinant l’Uni Ferrol en els dos partits (+39 i +33). Arriben en un punt òptim a la final?
Tant en càrregues com en rotacions, hem calcat la planificació de la temporada passada. Ens va anar bé llavors i esperem que també ens serveixi enguany. També hem tingut sort que les lesions ens han respectat molt. Vam tenir les de la Sílvia [Domínguez] i Gil al novembre i la de Moss en la copa, però res més.
Fins a quin punt ha afectat anímicament l’eliminació a semifinals de l’Eurocopa?
Lògicament, va ser un cop dur perquè no te l’esperes. Vam estar fotuts, però l’equip va respondre fantàsticament. El dia següent, en l’entrenament, i en el partit del cap de setmana a Logronyo. L’ambient dins l’equip és increïble, i si no fos així t’ho diria. És un grup de bona gent, amb trempera per entrenar-se i lluitar. Així és més fàcil recuperar-te d’una decepció.
És l’únic cop des que va arribar a Salamanca que han ‘fallat’?
Home, no sé si dir-ho així, perquè el Galatasaray té un pressupost molt important. Són una potència. Potser nosaltres vam cometre massa errades en l’últim minut del partit d’anada a Turquia [del 63-62 al 69-62 final] i aquell -7 ens va pesar excessivament en la tornada.
Hi havia una il·lusió especial en l’Eurocopa, a Salamanca?
La meva percepció és que l’afició va quedar més abatuda quan vam quedar fora del play-off de l’Eurolliga, contra l’Schio en l’última jornada de fase regular aquest any, que pel tema de l’Eurocopa. Aquell dia vaig veure la gent enfonsada a Würzburg. El dia del Galatasaray el que estava molt enfonsat era jo.
Parlava de Würzburg, on acredita 31-1 a Lliga Femenina amb vostè. Un valor segur.
A play-off, tot és diferent i la pressió per guanyar va creixent com més guanyes. L’altre dia, la Sílvia [Domínguez] m’ho advertia. Sempre penses que hi ha algun dia que pots perdre, i més contra el mateix rival. En tot cas, sabem del plus que ens dona el suport de la nostra afició. Però tenim molt respecte per Girona. Molt, i ho dic de veritat. Té bones jugadores, un projecte sòlid i és una alternativa clara a l’Avenida. Estan fent les coses molt bé, com ho demostren les renovacions que han fet.
La situació política actual, pot provocar que hi hagi un ambient més calent a Salamanca?
No ho crec. El públic aquí sempre és molt respectuós amb l’equip visitant. Sempre. Mai, ni quan venia de visitant, he vist que insultin a ningú i és un dels aspectes que sempre subratllo de la nostra afició. I, sincerament, crec que a la nostra afició els és igual el tema polític actual. No és mou per això. Aquesta temporada han vingut equips catalans i tot ha estat normal. Es xiula, però perquè és el rival, no perquè és català.
Quina importància dona al primer partit?
Per a nosaltres és clau. Si la sèrie fos a cinc no ho seria tant. Pensa que si perdéssim, hauríem d’anar a Girona amb un match-ball en contra. I la pressió que tindríem seria brutal.
Què han de fer bé per revalidar el títol de Lliga Femenina?
El nostre joc el coneix tothom, es basa en un esforç defensiu gran i jugadores que dominen a prop de cistella. Si imposem aquests factors, tenim molt de guanyat. Però el Girona també té els seus, com exteriors dinàmiques que saben penetrar i pivots que fan molt de mal jugant de cares o tirant de tres com Evans o Traore.
Com a tècnic de l’Spar Citylift, va guanyar un títol (supercopa), però el xiulen quan visita Fontajau. A què ho atribueix?
No ho sé, la veritat. Jo vaig acabar bé amb tothom a Girona. No tinc cap problema amb ningú i mai he parlat malament del club ni de ningú a la premsa.
Li sap greu, doncs?
Una mica. No crec que hagi tingut un comportament perquè em xiulin. Però m’ho prenc com el tracte que es dispensa al tècnic del màxim rival, no com a res personal. També hi ha gent que m’aplaudeix. Només et dic que quan em vaig classificar per a la final, des de Girona em van arribar Whatsapp o missatges de Facebook de felicitació.
La diferència entre els dos grans i la resta és gran a LLF. La competició està descafeïnada?
La realitat és la que és i no es pot amagar. Ja es va veure en les semifinals, en què els dos equips vam passar amb molta claredat. I això passa cada any, i no és bo per a la competició. Hem de buscar una fórmula que promogui més la igualtat. Si els grans no perden mai, l’interès decau.
I com es pot fer això?
Els diners són importants, és evident. Però sobretot s’ha de buscar un model com el de l’NBA, que hi hagi l’hegemonia d’algú, però que resta pugui estar a prop, la hi pugui discutir. Què cal fer? No ho sé, però alguna cosa. Si no ens movem es corre el risc que els patrocinadors se’n cansin i marxin.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)