Lluitant sense preocupar-nos pels temes burocràtics. Tenim una motivació molt alta per completar un any històric per al club en la millor posició possible i lluitarem per això. El partit dels despatxos no és el nostre.

Vam aconseguir fer un grup que volia reivindicar-se, jugadors que venien de rols secundaris per ser actors principals, i això, juntament amb un grau altíssim de competitivitat, ens ha fet ser el segon equip més regular de la lliga. No hi ha secrets. L’equip ha fet sessions dobles quasi cada dia i hem intentat treure el màxim rendiment de cada jugador. Aquestes són les claus d’un èxit que, en qualsevol cas, al final depèn molt del que han acabat fent els jugadors en els partits.

No m’agradaria parlar de sort. Quan tens un pressupost molt baix has de fer apostes, i les nostres volíem que fossin amb un cert talent. El Josep, l’Agada, el Johnson, etc. el tenien, però tampoc érem conscients de fins a quin punt podrien desenvolupar-lo. Les lesions? La fortuna és que no han coincidit dos jugadors o més lesionats a la vegada, però també n’hem tingut.

No sé si el millor, però sí un dels més complets. Venia avalat per unes grans condicions defensives i per un instint i una capacitat física molt grans, i el seu salt és que també ha aconseguit ser un dels jugadors més encertats en el campionat. I la seva virtut és que no ha fallat mai al davant i al darrere en el mateix partit.

Només hem encaixat 67 punts perquè hem plantejat la defensa pensant molt en la capacitat de protecció dels nostres cincs [Andriuskevicius i Cate], sí, però també fent un ús de les mans i posant una agressivitat en els exteriors que hem treballat en el dia a dia, amb objectius i amb premis. Això ens ha permès encaixar molt poc i ser l’equip que menys triples intentats i anotats ha rebut. Són detalls d’una estructura defensiva en la qual sempre estem pressionant amb molta intensitat el jugador amb pilota i protegint molt el cèrcol.

Per mi hi ha tres tipus de tir que són fonamentals: les safates, el tir de mitja distància i el triple. No hi ha equip que ho pugui defensar tot, i nosaltres hem apostat per minimitzar les cistelles fàcils i els tirs curts i treballar molt per negar el triple.

Com a entrenador no és que m’agradi aquest joc, però quan no tens equips amb un altíssim talent als quals pots deixar que facin tirs ràpids, has d’intentar anotar des d’on el teu equip tingui percentatges alts. Si tenim jugadors que estan entre el 50% i el 60% en tirs curts, intentem que la pilota sempre arribi en aquelles situacions encara que això signifiqui renunciar a córrer i a buscar cistelles ràpides. Volem donar dues o tres passades més i que tots els jugadors se sentin part de l’atac. A més, penso que com més jugadors toquin la pilota al davant, defensivament més involucrat tindràs l’equip. Renuncio a situacions ràpides i poc clares per intentar que tot l’equip toqui la pilota.

Primer perquè el mercat ens ho permet. He sentit dir que teníem molts diners, i no és cert. El Pep tenia un contracte de l’any passat amb el club que en marxar a Lugo no va rebre del tot, i ha vingut a recuperar allò i amb una opció de fitxatge per a la propera temporada per part del club. Quant al Saúl, tenia una situació a Sevilla que va permetre que rescindís de manera que ells es fessin càrrec de la situació econòmica i nosaltres dels minuts. I vam aprofitar-ho perquè pensàvem, quan vèiem el play-off en l’horitzó, que ens faltava una mica d’experiència i que tots dos l’aportarien, a banda de la seva qualitat.

Segur que anirà per aquí. Tenen un gran entrenador, el Paco García, amb qui ens coneixem molt. Per a ell la defensa és prioritària i a mi també m’agrada molt treballar-la. Seran partits amb no gaires possessions i amb poc joc ràpid, molt tàctics i amb defenses variables i estructurades. Fins on arribarem? Ja ho veurem. El Valladolid i tots els rivals del play-off seran durs, però també creiem que serà molt difícil guanyar-nos tres vegades en quinze dies.