FEB

LAIA PALAU

NOU FITXATGE DE L’SPAR CITYLIFT

“No soc LeBron; no arribaré i arrasarem”

“[L’Avenida]Té un equip potent i un pressupost més elevat que el nostre. No serà fàcil, però jo, encantada d’anar a fer la guerra de guerrilles contra elles”

Sempre havia pensat que no tornaria a casa, que acabaria la meva carrera a fora. Però ara tot ha quadrat i estic molt i molt contenta
Què l’ha seduït per decidir venir ara a Girona?
Aquest any, no ha estat fàcil. Me n’he anat a l’altra punta de món, a Austràlia, i ara soc a França; i tot en una mateixa temporada. He perdut una mica l’estabilitat que havia trobat a Praga, i és això el que ara busco a Girona, igual com la possibilitat de tornar a casa. No és la meva ciutat ni mai he jugat en el GEiEG, però sempre hem mantingut un cert contacte. Em deien que, si tornava, vingués aquí. Sincerament, sempre havia pensat que no tornaria, que acabaria la meva carrera a fora. Però ara tot ha quadrat i estic molt i molt contenta.
Ha firmat un 1+1. Per què aquesta opció i no dos anys garantits?
Mai, ni en la meva etapa en el Ros Casares, on tenia clar que hi volia estar molt de temps, vaig firmar per més d’un any. M’agrada avaluar les coses a final de temporada, veure si han funcionat o si no. A més, ja tinc 38 anys i soc conscient que estic en la recta final de la meva carrera. Vaig any a any i intento ser prudent amb les prestacions que puc donar. Però, si tot surt bé i volem, no crec que hi hagi problemes per continuar aquesta segona temporada.
Ara, com es troba físicament?
Em sento realment bé. He tingut alguna lesió per coses d’Austràlia que no van acabar d’anar bé, però ara a França tinc bones sensacions i he pogut combinar bé el campionat francès i l’Eurolliga. Això sí, també veig que cada vegada hi ha menys gasolina al dipòsit i que la puc fer servir en cites més comptades.
Sempre ha estat en equips guanyadors. El gran repte és trencar aquí l’hegemonia de l’Avenida?
Primer, hem de veure la plantilla que acabem fent, amb quins efectius comptem, però lògicament la meva intenció és venir aquí per trencar aquesta hegemonia. En tot cas, s’ha de tenir en compte que Salamanca és un equip que aposta fort, juga l’Eurolliga i disposa d’un pressupost molt més elevat que el nostre. No serà fàcil. Però jo, encantada d’anar a fer la guerra de guerrilles. Amb el Praga, ho hem estat fent tots aquest anys, arribant a final fours i coses d’aquestes. Aquesta és la intenció ara, sorprendre-les en alguna ocasió.
El seu fitxatge ha generat un gran ressò, sobretot en l’afició gironina.
Però jo no soc LeBron James! No arribaré i arrasarem. Que ningú es pensi això. El que hem de fer és continuar treballant com s’està fent fins ara i trobar una bona química d’equip, que són aspectes que compten molt. Sé que la Núria [Martínez] és peleona, té caràcter guanyador; la Bea [Sánchez] també és una jugadora amb caràcter, i entre totes hem d’intentar crear aquesta identitat. Fer-los veure a tots que aquí estem i que els costarà molta suor guanyar-nos.
Fa un any anunciava que deixava el bàsquet d’elit per anar a Austràlia, i ara té corda per continuar. Què hi va passar a Austràlia?
M’havia fet una idea i el que m’hi vaig trobar no es va correspondre a la realitat. Quan vaig parlar amb l’entrenadora, em va dir que entrenaven tres cops a la setmana, amb només un partit. Allà hi veia una retirada meravellosa, jugant a bàsquet i abaixant el nivell. Però d’això, res de res. Van canviar el format i jugàvem cada tres dies. Era una dinàmica exigent, com qualsevol equip d’Eurolliga. I per estar-me matant allà, millor fer-ho a Europa. I d’aquí que tornés al màxim nivell i a la selecció espanyola.
El proper 25 de maig, Catalunya juga a Fontajau contra Montenegro, en paral·lel a la disputa de la final de la lliga francesa.
Malauradament, no hi podré ser. A França, també han canviat el format de competició i juguem fins molt tard. Si la final arriba a cinc partits, acabarà el 28. Fa uns dies vaig parlar amb el Roberto [Íñiguez, seleccionador de Montenegro], amb qui tinc molt bona relació, i ja li vaig dir que no hi podria ser. És una llàstima perquè serà bonic. Feia temps que no es feia res amb Catalunya i estic molt contenta que la federació s’hagi tornat a embarcar en aquest projecte.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)