Els triples

Tothom intentava marcar terreny des de l’inici –Kurbanov, evitant que Doncic rebés la pilota i Campazzo, pressionant Sergio al límit de la falta–, però el combinat rus era qui marcaria la pauta. Aferrant-se en atac a Higgins –10 punts en sis minuts, superant en l’1x1 Taylor– i protegint el rebot a la seva zona. Doncic, com si fos un veterà, va deixar que el joc es dirigís a ell, sense inquietar-se, i el Madrid va trobar vies de producció. Però el gran maldecap era el desencert des del tir lliure (5/10 en el primer quart)i sobretot, la falta de duresa al darrere. En el primer descans, 30-20 després que De Colo (8 punts, 6 de tir lliure) agafés el relleu de Higgins en el CSKA.

Coincidint amb l’arrencada del segon quart, Laso va apostar per jugar amb tres petits (Llull, Carroll i Causeur) i la ideo no li va poder sortir millor. Va apujar el to defensiu i, sobretot, va localitzar l’encert. En una fase de rauxa tan típica de l’equip blanc, va canviar la dinàmica. Un 4-17 en 3:06 i 5/5 triples va convertir el resultat en un 34-37 (14’). I podia haver estat pitjor per als russos, perquè en va errar dos més d’alliberats, ben tirats, just després. El CSKA, sobretot quan Sergio va tornar a la pista, es va tornar a asserenar, però arribaria a mitja part per sota, després d’una cistella de Thompkins en rebot ofensiu (46-47).

Joc i fogonades

L’equip rus va recuperar la iniciativa tot just iniciar el tercer quart (51-47, 23’), però va ser un miratge. El Madrid, molt enèrgic en la primera línia –menció per a Causeur i Taylor, ara sí, sobre Sergio–, va travar el joc col·lectiu vermell, conduint-lo cap a accions individuals, forçades. Si a això se li afegia el control del rebot i l’equilibri ofensiu, amb Felipe traient el cap i més fuetades del perímetre, no era estrany que la diferència creixés (51-60, 27’). Els continus errors en el tir lliure dels blancs i l’orgull de Hines impedien, però, que el forat es fes més gran al final de tercer parcial (56-63).

El CSKA es resistia a cedir, però tots els seus acostaments –61-64 (31’) o bé 73-76 (36’)– eren més produïts en accions de talent de Clyburn o De Colo, que no pas de joc col·lectiu. Tot el que li sobrava al Madrid, que trobava la pausa per localitzar les superioritats en els canvis defensius de l’equip rus o tenia en Llull un valor segur per segellar la victòria. El menorquí va fer 9 dels seus 16 punts en el darrer quart.