Eurolliga

L’hora dels bons

El Fenerbahçe i el Real Madrid s’enfronten aquest vespre (20 h, Esport3) en la final de l’Eurolliga, els turcs amb la voluntat de repetir títol i els espanyols buscant el seu desè trofeu

El Fenerbahçe i el Real Madrid disputen aquest vespre (20 h, Esport3) la final de l’Eurolliga 2017/18. Sospitosos habituals quan la conversa versa sobre favoritismes, el vigent campió defensa el títol davant del campió de fa tres anys, fets que denoten la solidesa de les respectives propostes competitives, models oposats però articulats tots dos des del criteri i el coneixement. Armats de raons i ufans de talent, turcs i espanyols arriben a la cita fregant la plenitud física i sentimental.

Equips agafats com pocs n’hi ha –les actuacions de Muhammed Ali i Trey Thompkins en les semifinals en són la penúltima prova–, acotar factors diferencials és entrar en el terreny de la temeritat perquè tant en una banqueta com en l’altra el nombre de jugadors capacitats per trobar inspiracions i modular la final del costat del seu equip és realment important. Amb tot, que Sloukas i Wanamaker en el Fenerbahçe i Doncic i Llull en el Madrid es facin notar sembla fonamental per tal que els mals moments dels seus equips siguin comptats i durin poc. En termes globals, la final serà una pugna entre el joc horitzontal i a mitja pista de l’equip de Zeljko Obradovic i el joc vertical i a camp obert de l’equip de Pablo Laso. Defensa de xoc i ordre per trobar superioritats; concert i defensa d’espais per generar avantatges en el desordre.

Individualment, Obradovic (1960) pot guanyar avui el desè títol després dels assolits amb el Partizan (1992), la Penya (1994), el Madrid (1995), el Panathinaikòs (2000, 2002, 2007, 2009 i 2011) i el Fenerbahçe l’any passat. Quant a clubs, el Madrid també assoliria el desè, que reforçaria el lideratge històric de la competició.

Òbviament estic molt content de jugar per tercer any seguit la final. Significa que tant l’equip com el club tenim una estratègia que dona resultats
Zeljko Obradovic
Estic molt orgullós dels meus jugadors i de com han competit des del primer partit de la temporada. De setze equips només en quedem dos
Pablo Laso
1
triomf
per a cada equip en els enfrontaments entre ells d’aquesta temporada, sempre a camp contrari: 77-79 a Istanbul i 83-86 a Madrid
21%
dels punts
anotats pel Fenerbahçe en la semifinal (16 de 76) van sumar entre els quatre jugadors interiors (Thompson, Vesely, Duverioglu i Melli) –en el cas del Madrid van ser el 35% (36 de 92).
22
rebots
dels turcs en la semifinal, capturant tot just el 44% (13) que hi va haver en cistella pròpia –el Madrid en va agafar 43, el 36% (14) que hi va haver en el cèrcol del CSKA
37
de valoració
de Luka Doncic, la seva segona millor marca individual, en el triomf a Istanbul: 20 punts, 8 rebots, 10 faltes rebudes i 10 assistències
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)