Una mica de tot. Quan vam començar, tot era una incògnita. Hi havia jugadors de diferents procedències i no sabíem com encaixarien. No ens vam proposar grans fites, sinó anar entrenant, anar jugant i anar creixent. En la pretemporada no vam guanyar cap partit, però jo tenia molt clar el camí escollit tot i que sabia que costaria al principi. De mica en mica, vam començar a jugar millor, a guanyar i vam arribar líders al final de la primera volta.

Quan érem líders, vaig collar massa els jugadors i està clar que em vaig equivocar. No vam assimilar-ho bé i vam entrar en una fase de frustració en veure que no arribaven on jo volia. En aquesta fase, a finals de gener i febrer, ha estat quan pitjor hem jugat. Vaig haver de recular, però ja havíem perdut una sèrie de partits que ens van fer anar a la tercera posició, d’on no hem baixat mai en tota la temporada. Però, per ser el primer any, la valoració global ha de ser força positiva.

És que el màxim responsable del que va passar vaig ser jo. No vaig saber interpretar la situació i segurament l’equip no tenia la capacitat o el coneixement perquè llavors se li demanés un pas més.

A l’equip li faltava la solidesa que et dona un bloc consolidat, quatre o cinc jugadors que ja es coneixen de temporades anteriors i que ajuden la resta. Era la primera vegada que coincidíem tots, jo també, i no és fàcil de crear un bloc solidificat. Però vam anar creixent al voltant de la idea de bàsquet que jo volia inculcar i crec que vam assolir el sostre. Va arribar un punt en què el grup no era capaç d’incrementar més el bagatge tàctic des del punt de vista basquetbolístic.

Indiscutiblement, i això possiblement és del que em sento més satisfet. Sempre dic que si els jugadors no creixen, l’equip no creix. Tots han treballat durament i, uns més i d’altres menys, però tots han patit una transformació en positiu durant la temporada.

També ha tingut minuts en Pau Casademont [vinculat, ha jugat al Sant Narcís a 2a catalana]. Hem de continuar en aquesta línia, però que sigui d’una forma més estable, no tan puntual. És el repte que tenim com a club. Però no regalarem res. Si dones una cosa a qui no està capacitat, l’autoenganyes i li crees falses expectatives que generen frustració. Qui pugi ho ha de fer acompanyat del talent i l’esforç necessari.

És una evidència que ens hi hem trobat molt còmodes i segurs, i és allà on hem ofert la nostra millor versió. No sé si hi havia molt o poc públic a Fontajau perquè no tenia cap referència; és la primera vegada que entrenava a EBA. El que m’ha agradat molt és veure-hi sovint jugadors dels equips de la base donant-nos suport. Això és molt positiu.

No m’ha estat fàcil adaptar-me al nivell basquetbolístic de la categoria, al nivell d’enteniment de les coses... Per exemple, conceptes que dones per consolidats, no perquè vinguin apresos de l’etapa júnior, sinó perquè els hem treballat un parell de cops als entrenaments, costava que s’apliquessin en el joc. Això m’ha costat i m’ha obligat a contemporitzar o a tenir més paciència de la que habitualment tinc. Al final, però, crec que hem fixat uns fonaments i uns principis amb vista al futur i que a mi, si continuo, em faran sentir més còmode.

No tenia cap percepció feta prèviament. He vist que la majoria d’equips treballen i juguen en funció de l’scouting, anant a buscar l’error del contrari. Tot amb sistemes establerts, molt metodològic. Entenc que volen resultats immediats i juguen a sota, cavall i rei. Tu tires, tu passes, tu reboteges i tu no facis res. Nosaltres hem fugit d’això, fet que sorprenia molts cops els nostres propis jugadors. Hem apostat per un joc per conceptes, que tots tinguessin capacitat i llibertat per prendre decisions. Això ha provocat moltíssimes pèrdues [16,1 de mitjana], però també considero que és la manera d’incrementar el bagatge, de créixer. I més en un equip tan jove com el nostre.

És força possible, però no ho sé encara. Tenim una reunió pendent els pròxims dies per avaluar com ha anat aquesta temporada i determinar el futur. Fa poc que ha acabat la competició.

Molt còmode, la veritat. Al capdavant, hi ha gent amb ganes de treballar i que sempre ha actuat amb reflexió en els moments difícils o que no eren tan bons.