Shay Murphy, la gran prioritat
Lliga Femenina. L’Spar Citylift farà un esforç per arrodonir el perímetre amb l’escorta, una anotadora de primer nivell i amb passaport montenegrí
A vegades i sense esperar-ho, el mercat obre una escletxa per arribar a una jugadora top que hauria estat utòpic pensar incorporar fa un parell de temporades. És el que li ha passat ara a l’Spar Citylift, que ha posat els ulls en Shay Murphy per apuntalar la línia exterior de cara al curs que ve. La seva arribada no serà fàcil –l’escorta nord-americana i amb passaport montenegrí (1,81 m, 1985) té molt talent ofensiu, i un currículum ple de títols i fites individuals–, si bé el club gironí està disposat a fer un petit esforç per lligar una peça diferencial que suposaria donar un altre cop d’efecte aquest estiu a Lliga Femenina després de l’impacte de l’anunci de Laia Palau. Enguany, en la lliga turca, va acabar amb 19,1 punts amb un 41,5% en triples, tirant-ne sis de mitjana, amb el Canik Belediyesi.
Canvi de plans
Si es pogués concretar un acord amb Murphy, la idea de la parcel·la tècnica és reformular el seu plantejament inicial de l’equip. D’entrada, Hampton havia d’actuar de tres –i el perímetre estava ja tancat, a expenses del cas de Laura Roig, amb qui el club farà una última reunió sobre la seva continuïtat– i es buscava una quatre europea de nivell i amb capacitat anotadora. No podia ser extracomunitària perquè les dues places les ocupen la mateixa Hampton i Colhado, i això també limitava la maniobrabilitat en el mercat.
Però l’aparició de Murphy seria rodona i ho resoldria tot. Això sí, obligaria a reubicar Hampton com a alera pivot de partida, fet que no li hauria de resultar difícil per la seva versatilitat. Després d’aquest moviment, a l’Spar Citylift li quedaria tan sols una última peça, una interior cotonou (una center) que jugaria únicament partits a Lliga Femenina ja que en l’Eurocopa ocuparia plaça d’extracomunitària i no se’n poden tenir tres.
Íñiguez i Palau
Shay Murphy va arribar a Europa l’estiu del 2007 i hi acumula onze cursos d’experiència, la majoria a Lliga Femenina. Ja va ser màxima anotadora de la competició amb el Sóller –21,1 punts el 2009/10– i també va formar part de la plantilla descomunal del Ros Casares el 2011/12, campiona de l’Eurolliga. Allà va coincidir amb Roberto Íñiguez i Laia Palau. També va jugar dos anys a Salamanca (2013-15), etapa que es va tancar després d’una greu lesió de genoll. Des de llavors, ha jugat una temporada al Bourges i dues al bàsquet turc. El 2014 va guanyar la WNBA amb les Phoenix Mercury.
DADES
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024