Planificació

El projecte, amb nou anys a la categoria i essent finalista de la lliga els últims quatre, està consolidat i la prova és que, abans que acabés la competició, el club gironí ja havia tancat les renovacions que la parcel·la tècnica considerava prioritàries. Es tractava de les del tècnic, Èric Surís, i les de Núria Martínez –en el seu cas, fins al 2020–, Rosó Buch i Nádia Colhado. També es va decidir que formés part de la plantilla Helena Oma, que tenia contracte en vigor i que havia jugat cedida al Cadí la Seu la segona part de la temporada passada a un nivell molt alt.

L’Spar Citylift Girona tenia molt clar què li calia reforçar per fer el “passet més” a què el president del club, Cayetano Pérez, feia referència per aspirar als títols. Per fora, s’ha fitxat Laia Palau, que no només pal·liarà els problemes en la direcció –la temporada passada es patia molt quan Núria Martínez era a la banqueta–, sinó que aportarà el seu lideratge i experiència al grup; i Shay Murphy, una anotadora amb passaport montenegrí amb molts punts a les mans i un prestigi contrastat, i que arrodoneix tota la línia exterior.

En el joc interior, ha arribat Bea Sánchez, internacional espanyola i en el punt òptim de maduresa, després de cinc temporades a l’Uni Ferrol, i Keisha Hampton, molt versàtil i reubicada a la posició de quatre amb l’arribada de Murphy. Per donar per tancat l’equip, fa falta una última center, que no pot ser extracomunitària perquè les dues places estan ocupades per Hampton i Colhado. Tot cal veure-ho a la pista –a Europa, s’ha tornat a inscriure en l’Eurocopa–, però la primera impressió fa patxoca.