“Sempre he volgut jugar al Barça”
Lliga Endesa. Kuric parla sobre el present blaugrana i el canvi de mentalitat després de superar un tumor
Kyle Kuric és on havia volgut ser des que va arribar a la Lliga Endesa el 2012/13 amb l’Estudiantes. “En el meu primer any aquí i després d’enfrontar-me a tots els equips, el meu preferit era el Barcelona. Sempre he volgut jugar aquí. Quan em van oferir la possibilitat de jugar un o dos anys, era el que desitjava”, explica l’escorta nord-americà i passaport eslovac (1,93m, 1989), que ha firmat per dos anys. Al Barça, s’estrenarà en l’Eurolliga, al màxim nivell europeu: “Em fa il·lusió jugar-la i vull guanyar-la. En els dos darrers anys, les coses no han anat bé, no com hauria de ser en aquest club.”
En una entrevista en els mitjans oficials del club, va referir-se a les seves aptituds –“m’agrada molt el tir i no gaire el bot”– i va fer referència als seus ídols de joventut: “El meu jugador preferit és Michael Jordan en l’NBA i JJ Redick en la NCAA. En l’ACB, em van agradar els primers anys de Carroll. Crec que m’hi assemblo, però potser soc una mica més atlètic.”
El punt d’inflexió
Kuric també va parlar sobre el trauma que va patir el 2015, quan se li va diagnosticar, mentre estava militant a l’Herbalife, un tumor cerebral que li va ser extirpat a Barcelona. “Vaig tenir molta sort. En els primers hospitals on vaig anar em deien que no, fins que vaig arribar a la Teknon, on em va atendre un dels millors doctors de tot Espanya”, recordava. I hi va afegir: “Em va dir que necessitaria un any o més per tornar, o que fins i tot no podria jugar més. Jo em vaig dir que era impossible; era massa temps. Van passar cinc mesos fins que vaig poder tornar a disputar un partit oficial.”
L’experiència li va canviar la percepció de la vida. “Quan vaig passar per això vaig llegir molts llibres de gent que ho havia patit o fins i tot coses pitjors. Vaig passar per això molt jove; així que em sento agraït. No dono res per fet, sé que tot és molt fràgil i, si hi ha alguna cosa que vull fer, no em plantejo ajornar-la cinc o deu anys. Si tinc l’oportunitat, ho faig.”
Notícies
Dimarts,23 abril 2024