El clàssic català
Lliga Catalana femenina. Per novena edició seguida, l’Spar Citylift Girona i el Cadí la Seu juguen la final de la competició, avui a Fontajau (19.30 h, Esport3)
Tot i la incursió en l’elit del Sant Adrià en les dues últimes temporades –i tenir a tocar la final enguany–, es manté la bipolaritat en la Lliga Catalana femenina. I és que el títol, per novè any seguit, se’l jugaran l’Spar Citylift Girona i el Cadí la Seu. Aquest cop, l’escenari escollit ha estat Fontajau ja que Girona el 2018 és la capital del bàsquet femení català (19.30 h, per Esport3).
El favoritisme recau en el bàndol gironí. És l’amfitrió, ha dominat el torneig els últims anys –ha sumat sis dels últims vuit títols– i té la millor plantilla de tota la seva història. El preparador gironí, Èric Surís, no eludeix aquesta etiqueta, si bé ressalta que el primer entrenament al complet el van fer dijous, fa tres dies, quan van incorporar-se al grup Laia Palau i Bea Sánchez, que van penjar-se el bronze al mundial. “De màgia no se’n pot fer. Tot té el seu procés i ara la Laia i la Bea han d’anar adquirint conceptes. Tenim il·lusió per guanyar aquest primer títol, però encara estem en fase de creixement. A poc a poc”, va dir Surís, que va llançar elogis al rival: “El Cadí sempre ens posa dificultats i ens ha derrotat més d’un cop els últims anys. El seu segell està marcat i juguen amb intensitat.”
Sense Richards
L’alera pivot jamaicana no està al cent per cent i se la reserva per a l’inici de Lliga Femenina, la setmana que ve. Serà l’única absència del Cadí la Seu, que, al contrari que l’Spar Citylift, ha pogut treballar gairebé tota la pretemporada amb tots els efectius. Això sí, fa uns dies va canviar la pivot americana –ha arribat Merritt Hempe en el lloc de Cassie Oursler– per reforçar el seu joc interior. Tot i la irregularitat oferta dimecres contra l’Snatt’s en la semifinal (63-62), Bernat Canut està satisfet del creixement de l’equip, i destaca la continuïtat i activitat defensiva com a claus per tenir possibilitats avui a Girona.