FEB

Sant tornem-hi

L’Spar Citylift i l’Avenida reprenen avui la seva rivalitat en un partit en què està en joc el primer títol FEB del curs a Würzburg (21 h, TDP)

Tots dos hi arriben curts de preparació

Des de fa dos anys, cap altre equip de la Lliga Femenina ha pogut apartar l’Spar Citylift i l’Avenida d’una final de competició FEB. La d’avui és la sisena seguida que disputen i, en aquesta sèrie, totes han caigut del costat castellà. L’estiu li ha servit, al club gironí, per rearmar-se d’arguments per fer trontollar el cicle hegemònic del seu etern rival. I, més enllà de la lluentor de les incorporacions, ha cobert dos dèficits molt identificats en l’exercici passat: els recanvis de qualitat en la posició de base –aquí, l’arribada de Laia Palau fa que tingui ara la millor direcció de la Lliga Femenina– i en la de center, amb la incorporació de Reisingerova en el lloc d’Alminaite.

A les beceroles

Que la millor plantilla de la història de l’Uni actuï harmònicament requereix de cert temps. Normal si es té en compte que no fa ni una setmana que l’equip treballa al complet. El que s’espera avui a Würzburg (21 h, Teledeporte) és que les gironines surtin a la pista mirant els ulls al seu rival, i intentin canviar la inèrcia de les últimes temporades. En la darrera, tot i tenir-ho a tocar dos cops –en la supercopa (61-55) i en el primer partit de la final (71-70)–, es va quedar sense poder vèncer l’Avenida.

Cautelós de mena, Èric Surís adverteix que el rival continua tenint un potencial immens: “Fins a set jugadores continuen i és un punt afegit. Així, i per molt que hagin canviat el tècnic, es coneixen a la pista, amb mirades i reaccions, i tenen els mecanismes molt automatizats. I, a més, per molt que es vagi dient que hem fitxat veterania, elles tenen set peces amb més de 30 anys. Queda clar que no tenim l’exclusivitat de l’ofici.” El tècnic ha decidit emportar-se a Salamanca també a Aina Martín.

Tocar el mínim

Als despatxos del club castellà tenen clar que, si han alçat dos triplets consecutius, no és casualitat. I, per tant, només han fet retocs al roster amb dos fitxatges per fora (Eldebrink i Arrojo) i un a dins (Putnina). El canvi més significatiu és a la banqueta. Tot i intentar que ho reconsiderés quan va acabar la temporada passada, Miguel Ángel Ortega va posar el punt final a la seva etapa a l’Avenida. El seu relleu és Lino López, que havia dirigit l’Uni Ferrol les últimes set temporades, al qual va fer pujar a la Lliga Femenina i va disparar cap a la zona alta.

Les de Salamanca van guanyar la copa Castella i Lleó el cap de setmana contra el Zamarat (75-57), rival que el va derrotar en el primer amistós de la preparació el 15 de setembre (66-74). És clar que aquell dia les blaves tan sols van disposar de quatre jugadores del primer equip. Les altres eren al mundial.

LA PRÈVIA

La final de la Lliga Catalana va suposar una injecció de moral. La química amb l’afició sempre és benvinguda
Èric Surís

LA DADA

Gairebé no ens hem entrenat juntes, però la qualitat i l’experiència que tenim ens permet compensar-ho
Lino López
Amb el canvi de cos tècnic, canvien mètodes de treball i maneres de jugar, però continuen sent un equip important, amb jugadores amb molt de potencial
Èric Surís
Sabem de la dificultat del partit, però el grup té ganes i il·lusió
Èric Surís
9
derrotes
acumula l’Spar Citylift a Salamanca. No hi guanya des de la final de la Lliga Femenina 2014/15.

Quatre campions en quinze edicions

La supercopa ha estat, des de la seva creació (2003), territori restringit. Tant és així que, avui dia, únicament són quatre els equips capaços de guanyar el títol. El que ho ha fet en més ocasions ha estat precisament l’Avenida (set), totes en l’època recent. De fet, els ha aconseguit en els darrers vuit anys. L’única final que ha perdut en aquest període va ser la del 2015, a Fontajau, contra l’Spar Citylift (61-59). Aquest és l’únic títol gironí, que ha jugat dues finals més en la competició, totes dues contra l’Avenida, la del 2012 (68-58) i la de l’any passat (61-55), en què Érika de Souza va ser escollida MVP de la final. Els altres dos equips que han pogut guanyar la supercopa ja no existeixen. Es tracta del Ros Casares, que en va guanyar sis entre el 2003 i el 2009, i l’UB Barça, campió el 2005.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)