Cada dia més forts
Tractat de defensa del Barça Lassa, que desfigura en moltes fases l’AX Milà amb la seva energia i mira cap amunt en la classificació
Dominant el rebot i jugant amb molt ritme, els de Pesic continuen imbatuts al Palau
Ben poc s’assembla el Barça actual amb l’equip que ha transitat per l’Eurolliga sense pena ni glòria els dos cursos passats. I no només perquè el seu joc transmet més densitat col·lectiva, sinó perquè té caràcter. Dos dies després de veure com era empetitit a l’OAKA, va triturar al Palau l’AX Milà, rival amb arguments i que enguany tan sols havia cedit contra el Madrid i el CSKA, els dos primers.
Avesada a tanta decepció acumulada, la graderia no va ocultar la satisfacció pel que ofereixen els de Pesic un dia sí i un altre també. De fet, enguany encara no han perdut cap partit a casa. El desig i la solidesa defensiva col·lectiva l’està propulsant en els partits, i a partir d’aquí tot és molt més senzill. I es pot pensar en mirar enlaire. Aquesta temporada, sí.
Poques fissures
Se sabia dels perills dels visitants, però els van poder explotar en el tram inicial, ple de ritme. L’encert no es discuteix (5/7 triples en la meitat del primer parcial), però l’equip havia d’ajustar la seva defensa per impedir que l’AX Milà tirés en situacions tan alliberades (13-21, 7’). A poc a poc, ho va anar fent, i això va donar més substància al seu treball defensiu. El rival va començar a passar-ho malament per teixir els atacs i també al darrere ja que no reculava com convenia i el Barça Lassa li ho castigava a camp obert, aprofitant el domini del rebot. Fins i tot l’ofensiu.
Que la inèrcia del partit s’havia girat com un mitjó va constatar-se en l’arrencada de segon quart. Amb Heurtel desbocat (8 punts i 2 assistències en cinc minuts de parcial), els blaugrana van disparar-se en el marcador, insistint i sent agressius en el joc de transició (40-28, 14’). Amb James molt vigilat –gran feina de Pangos i Ribas en la seva contenció–, Jerrells era qui assumia la responsabilitat, però des de la individualitat. Li donaria més tard un cop de mà Brooks, però els italians no podien aspirar a res si no eren capaços de qüestionar el domini blaugrana en el rebot i, sobretot, apujar l’energia defensiva. Pangos situava el 53-42, amb què van arribar a la mitja part.
Accelerant
El pas pels vestidors no va fer variar en res l’escenari. Els locals, més enèrgics, localitzaven Tomic en la pintura amb continuïtat, a punt per fer mal. I, si no era ell, castigaven el mal balanç i les badades d’un rival molt descentrat. Un rival que a mitjan del tercer quart ja s’aguantava d’un fil, gràcies a la feina de Brooks i al rèdit que li donava el rebot d’atac. Quan el Barça Lassa va tapar aquestes vies de producció de l’AX Milà, el partit es va acabar, literalment (74-54, 30’).
James, ben collat fins llavors, va treure’s de la màniga un parell de triples des de molt lluny en l’últim quart, però res ni ningú ja faria trontollar la victòria de l’equip blaugrana. En tot cas, la relaxació en el tram final acabaria sent excessiva –fins i tot Pesic va haver de demanar un temps mort a un minut del final per cridar l’atenció– i faria que la diferència final fos molt menor del que va veure’s a la pista. Qui sap si alguns ja tenien el cap en el clàssic contra el Madrid de demà a la tarda, i al mateix escenari.
ELS VESTIDORS
DADES
Notícies
Divendres,29 març 2024