Sí, quan vaig arribar ja tenien la plantilla feta, però com que ja hi havia estat, aquí, coneixia la junta i tothom del club. Quan em truquen no hi poso cap trava, per venir. M’hi vaig adaptar de seguida perquè ja coneixia Girona. En l’etapa de Lliga Femenina 2 em van tractar molt bé, vam pujar i em vaig poder quedar a jugar-hi un any, amb l’Anna Caula. Ella va ser la que em va donar l’oportunitat, perquè llavors hi havia molts equips que em veien només com una jugadora de lliga 2. I va ser l’Anna, la que em va dir que em volia aquí: em va donar molts minuts i vaig poder fer els meus números. En tinc molts records, d’ella, del club... I per això quan em van trucar per l’any passat no vaig posar-hi cap problema; si no, no hauria vingut: van ser dos anys molt bons.

És un equip molt fort! Laia Palau és una molt bona jugadora, la capitana d’Espanya que juga molt amb el seu cap. A Murphy també la conec molt perquè hi he jugat moltes vegades, contra ella, i és una molt bona jugadora que sempre ha estat en equips molt bons. I crec que aquest any l’Uni té un equip molt fort; a veure si guanyen Salamanca d’una vegada, aquest any [riu]... Tant de bo puguin, perquè l’any passat no ho vam assolir.

L’any passat n’estava tipa, de perdre sempre contra elles. La supercopa, la lliga, la copa, el play-off... Dèiem: “Ostres les hem de guanyar!” L’any passat no teníem prou força per guanyar-les, però aquest any crec que sí, que en són capaces. Vam jugar sis partits, i si no en vam guanyar cap vol dir que eren més fortes.

És una jugadora jove, que ho està fent molt bé: fa la seva feina i l’any passat no jugava gaire, però quan va marxar a mitja temporada va fer molt bons números, i això vol dir que és una molt bona jugadora i que es mereix aquests minuts. Crec que aquest any pot ajudar molt l’equip, perquè quan surt aporta molt tant en defensa com en el rebot. Fa bons bloquejos, que també és molt important.

Bé, nosaltres som un equip que acaba de pujar i, a vegades, els començaments són molt difícils i costen. S’ha de jugar i guanyar més partits, no hi ha cap més camí. Ara a Girona hi ha diferència, és clar. Com quan vam anar a la pista de l’Avenida [84-48]. Però no direm que venim a perdre; sempre juguem per guanyar, i que ho faci el millor al final del partit.

No és ben bé això, perquè tenim jugadores a l’equip que abans havien jugat a Lliga Femenina i després van anar a lliga 2 per pujar. Tenim unes bones jugadores, però hem tingut moltes lesions, i també és molt difícil, així. Ara estem jugant 7, màxim 8. Aquestes derrotes ajustades, a la segona volta les podem recuperar.