Les 1.200 persones que van anar, abans d’ahir a Fontajau, van arrencar a a aplaudir al ritme de la música que encara sonava per la megafonia, a pocs instants que comencés el tercer quart entre l’Spar Citylift i l’Ensino. Ho van fer esperonades per Shay Murphy (1985), que amb el partit resolt (47--22) va començar a agitar als braços, oberts, per esperonar els fidels. La primera pilota que va agafar, la va anotar (50-25, triple). “Quan tenia 22 o 23 anys em basava més en les entrades a cistella, un joc més físic. I em vaig dir a mi mateixa que volia ser més tiradora, que podria fer més punts i de manera més fàcil. I un estiu vaig estar tres mesos treballant, cada dia seguit, amb el canell com si fos un robot. I, ara, a la WNBA i a Europa la gent diu que Murphy és una tiradora. I se’m fa estrany, sentir el meu nom i l’adjectiu de tiradora al costat. Però és per tota aquesta feina que vaig fer i això em fa feliç” diu la 14 de l’Uni, en una entrevista difosa pels mitjans oficials del club, en la qual exposa com es sent a l’equip gironí: “Estar al costat de jugadores tant bones fa que sigui més fàcil. Perquè són llestes, saben quan passar la pilota i ajuda molt. I fa que el nivell pugi més encara. A la Laia Palau mateix la conec de l’etapa al Ros Casares i m’hi sento molt còmoda, amb ella i el seu estil. I com a equip, cada partit que passa estem millor”