Bàsquet ACB

JOAN PEÑARROYA

TÈCNIC DEL BAXI MANRESA

“L’ambient a Manresa és ara com el de l’època gloriosa”

Joan Peñarroya ha recuperat l’esperit del Nou Congost i de l’essència del Manresa traient el màxim rendiment d’un dels equips amb menys pressupost

“Del que em sento més orgullós és de com està la nostra gent”, diu el tècnic

TERRASSA, ANDORRA I MANRESA
169 quilòmetres separen la Terrassa natal de Joan Peñarroya i Andorra, on es va consolidar com a tècnic després de deixar de jugar. Pel camí hi ha Manresa, allà on viu i treballa, i també Navàs i, a prop, Olesa, on va entrenar en els seus primers passos. Peñarroya va jugar 436 partits a l’ACB des del 1987/1988 quan va debutar fins al 2002/2003 quan va deixar l’elit. Té la samarreta retirada al costat de Singla, Creus, Pujolràs i Montañez
Renfroe? No sé si acabarà a Manresa, som el que som i oferim el que oferim, però està a gust i rendint al màxim

Joan Peñarroya (Terrassa, 20-4-1969) va ser una llegenda del Manresa, on li van retirar la samarreta. Com a tècnic ha anat escalant graó a graó fins a consolidar-se en l’elit i el Nou Congost té el luxe de poder tenir un tècnic de primer nivell amb ADN Manresa.

No m’esperava el que està fent. Vostè sí?
Un dels motius del projecte que se’m planteja a Manresa i em motiva és canviar el que havia estat aquest club als últims anys pel que fa a sensacions. Aprofitant l’embranzida de l’ascens i que la gent estava il·lusionada, seguir generant que la gent de Manresa estigui orgullosa i sense neguits constants.
De què se sent més orgullós?
El més important de tot el que ens està passant és com està el Nou Congost i la nostra gent. Vaig viure com a jugador l’època gloriosa del Manresa quant a resultats, on sempre estava a dalt, i l’ambient que estic vivint ara és, com a mínim, com els millors moments d’aquells anys. Hi ha tres generacions amb avis, pares i nets i l’ambient és espectacular. I el sentit d’aquest club és que hi hagi química entre afició i equip.
Amb bons companys de viatge.
A l’estiu pensàvem que teníem eines i ganes, amb un president amb empenta i amb un consell amb fam. No ens volíem marcar un lloc a la classificació sinó recuperar l’essència del que és Manresa. És un club que al marge de guanyar o perdre sempre hi és i competeix. I fa que el seu aficionat marxi a casa conscient que ho hem deixat tot a la pista. I si ens han guanyat és perquè han estat millors. No ens podem quedar aquí perquè, aviso, aquest sentiment també es pot perdre ràpid si no continuem cultivant-ho. Som un dels tres o quatre pitjors pressupostos i formem part d’una ciutat petita. Jo sóc només una peça del puzle.
Poden morir d’èxit a Manresa?
Hem d’estar preparats per perdre dos o tres partits seguits perquè, si no passa, no seria normal. A partir d’aquí vull que la nostra gent estigui il·lusionada com ho està i no posaré fre. Els professionals hem de tenir els peus a terra i quan vinguin moments durs hem d’estar units. La clau és mantenir la línia guanyem o perdem.
Posi nota a Román Montañez.
Les notes, a final de curs. Va entrar en un moment delicat de la mà del president, van prendre decisions i han reflotat el club. Ho està fent molt bé tot i que porta poc en el món dels despatxos però ha entrat amb ganes de fer-ho bé tot i els problemes que tenim.
I un ‘staff’ de la casa amb dos tècnics que s’han fet al club com Xevi Pujol i Marc Estany?
Tenim un grup de tècnics ajudants que són de la casa, jo soc de la casa perquè visc aquí i tinc un passat aquí. La relació i la implicació amb els clubs és molt important. Als últims anys s’ha perdut aquesta relació de persones i clubs, a tots nivells i a tots els clubs. S’ha globalitzat massa, però aquest any un dels secrets ha estat implicar gent amb sentiment Manresa. Hem recuperat molta gent que feia molts anys que no anava al Congost i em fa molta il·lusió.
Jou i Sakho són els primers del planter que pugen. Cal recuperar aquella filosofia que va fer que pugessin Rafa Martínez, Laviña, Guille Rubio, Montañez, Peñarroya...
Tots els clubs volen jugar amb gent de la casa. A Manresa es vol fer aquest pas perquè sempre havien sortit jugadors. Ara tenim Jou o Sakho que ha fet la seva trajectòria aquí, volem implicar la nostra base i la gent de la comarca perquè tornin a sortir jugadors com passava abans.
Renfroe és el líder. Pensa que acabarà el curs a Manresa?
Som el que som i oferim el que oferim, el més important és que estiguin a gust, treballin bé i rendeixin al màxim nivell. Ho està fent molt bé i són situacions professionals que si arriben ja es valoraran. El més important quan hem anat a buscar Doellman, Toolson i d’altres que s’han quedat és que estiguin a gust sent feliços fent el que més els agrada, que és jugar a bàsquet. Si els arriba una oferta econòmicament que els interessa ho tractarem.
Ho entendria que marxés?
Ho entenc tot. Com si arriba una oferta pel tècnic –riu.
D’Andorra a Manresa o, dit d’una altra manera, de casa a casa. Quines coses, oi?
Són situacions professionals. A Andorra li dec tot perquè vaig començar a entrenar a Olesa, on em va picar el cuc per ser entrenador, però professionalment m’he fet a Andorra on he estat vuit anys. Hem crescut plegats a tots nivells. Només tinc bones paraules d’Andorra.
Superada ja l’etapa andorrana?
No és fàcil tancar una etapa així i més acabant sisens i tenint el Barça per eliminar-los. Però m’apassiona entrenar i tot i que a Manresa els objectius són diferents dels d’Andorra, ho faig amb la mateixa intensitat.
Li queda petit el Manresa?
Soc entrenador i el que vull és entrenar. Tots tenim la il·lusió d’entrenar al màxim nivell i jo ho faig perquè l’ACB és el màxim i soc feliç de fer-ho a Manresa. Evidentment soc ambiciós i tinc expectatives d’entrenar equips per guanyar títols. Un dia vaig llegir al Pedro Martínez que no tot és vèncer, tot i que quan ho va dir va guanyar la lliga ACB, però el que vull és entrenar a l’ACB on només hi ha 18 tècnics amb aquest privilegi.
Pedro Martínez destituït. Quin món el dels entrenadors, oi?
Quan hi portes tants anys et sorprenen poques coses. Algun dia m’ho explicarà, el Pedro, fent un cafè, però és increïble amb el que ha fet. Ben aviat el veurem entrenant. Segur.
Entrenador ACB després de ser jugador, igual que Pablo Laso. N’hi ha pocs, oi?
A vegades se’m fa estrany que amb en el nostre bàsquet hi hagi tan pocs exjugadors sent primers entrenadors. No és un procés fàcil. Ser exjugador et dona avantatges en alguns aspectes però no ho és tot. Has de tenir anys per consolidar-te i tot té el seu temps. M’agradaria veure més exjugadors entrenant a primer nivell.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.