Bàsquet Eurocopa

De mal digerir

Partit molt gris de l’Spar Citylift, que acaba recorrent a l’ofici per trencar la resistència de l’União Sportiva i conservar la imbatibilitat

Un pèssim inici (2-15, 4’) i un dia molt desencertat en el tir condicionen l’equip gironí

No sempre es pot estar brillant ni aclaparar els rivals des del primer quart. Ahir, l’Spar Citylift va estar realment lluny del que pot oferir i, com havia passat a les Açores a l’anada, es va ennuegar amb l’União Sportiva, un rival que li va causar molts maldecaps amb la seva versatilitat i mobilitat. Tant és així que, sense control del rebot –les portugueses li van qüestionar la jerarquia i van capturar-ne 38, quan és el pitjor del torneig (23,8)– ni del tempo, es va arribar al darrer quart amb incertesa, sense tenir encara la victòria tancada. En el tram final, i amb les visitants desgastades a nivell físic, va tirar a terra la seva resistència. El resultat acabaria sent enganyós, tenint en compte el que va arribar a patir.

Absents

L’ambient era molt fred en l’arrencada i l’equip se’n va contagiar. Que no va saltar a la pista com convenia era evident, ja que el rival anotava en cada atac. Hi havia mèrit també de les portugueses, però tanta passivitat feia feredat. Quan el resultat va començar a generar inquietud (2-15, 4’), va arribar la reacció. L’activitat al darrere va aparèixer i l’União Sportiva ja tenia més maldecaps per fer circular la pilota. De fet, no anotaria cap cistella en joc més en tot el primer quart (0/7, en els darrers 6:10). L’Spar Citylift també localitzaria els punts –el canell de Murphy va irrompre amb força aquí–, però no acabava de treure prou suc del seu domini del rebot ofensiu.

Tot just començar el segon parcial, les locals van avançar-se per primer cop gràcies a un triple de Rosó (20-18, 12’). Feia tot l’efecte que, a partir d’aquí, tot faria baixada, sobretot veient com les visitants s’estampaven reiteradament en la defensa gironina. Que això no li costés ja el partit va ser per les errades de les d’Èric Surís, molts cops en tirs nítids, alliberats. El rival s’esforçava a protegir la pintura, a risc de concedir en excés el triple. I li va sortir bé l’aposta, ja que, tot i no estar fi, l’equip va encaparrar-se a insistir des de la llarga distància (2/12 durant el segon quart), i va estar-se gairebé vuit minuts sense fer cap punt. Surís havia plantejat alguna defensa alternativa, però Coulibaly ahir tenia un dia molt inspirat, també des de l’exterior. A la mitja part, 23-28.

La sortida de vestidors va ser amb la idea de mossegar en defensa i d’imposar un ritme viu que l’União, amb una rotació escassa, no seria capaç de mantenir. Però, si bé en defensa contenia la producció a l’equip portuguès, els tirs continuaven sense entrar i no apareixia cap inspiració individual que propulsés l’Spar Citylift cap a una ratxa d’encert. Atrapades en el tipus de partit que interessava a les visitants –i no jerarquitzar el rebot hi va tenir molt a veure, bàsicament per trobar la transició–, tot encara estava inesperadament obert en l’entrada del darrer quart (42-36).

Primer, amb Reisingerova i després, amb Oma (48-39, 33’), les gironines van tibar la corda, però les visitants no es van rendir. En especial, Coulibaly, traient rèdits en aquesta fase dels rebots en atac. Amb fe i serrant les dents, l’equip portuguès va arribar a somiar amb la sorpresa en el tram final (52-47, 36’), però un 11-0 local en un vist i no vist, amb punts a la zona i triples, les van tornar a la realitat.

ELS VESTIDORS

Hem hagut de mastegar sorra i fer un bon treball col·lectiu per tirar el partit endavant. Sempre he dit que l’União és un equip incòmode, no era parlar per parlar
Èric Surís
Ha estat un partit molt similar al que vam jugar a les Açores. Elles són un equip que t’exigeix i el nostre mèrit ha estat estar juntes, treballar fort
Nádia Colhado
Excepte Soeiro i Mateus, totes carreguen fort el rebot d’atac. Ens ha costat trobar rebot defensiu de qualitat i no hem corregut
Èric Surís
Hem fet una gran primera part, però no hem pogut resistir fins al final. Me’n vaig contenta amb la meva actuació, però volia la victòria
Kankou Coulibaly

Registres de mínims

Acostumats a tanta exuberància ofensiva, ahir l’Spar Citylift va oferir una altra cara. A la mitja part, únicament havia fet 23 punts, amb 9/35 tirs de camp (25,7%) , quan en els dos anteriors partits a Fontajau, havia superat els 30 al final del primer quart. Van ser 32 contra el Zamarat i 31, diumenge passat contra l’Ensino, tots dos de Lliga Femenina. De fet, el segon quart va ser el més pobre ofensivament de la temporada, comptant totes les competicions. Va fer 6 punts amb 2/18 tirs, dos triples. L’anotació final (65) no és la més baixa perquè es va quedar amb 62 en la final de la supercopa, que va perdre a Salamanca, contra l’Avenida (72-62).

Sigui com sigui, l’equip gironí va acabar engreixant més el seu diferencial de punts (+97) i, fins i tot perdent en la darrera jornada, podria acabar en el Top 8 de la primera fase i eludir la propera eliminatòria. “Anirem a guanyar perquè hi ha equips que es juguen coses encara”, deia Èric Surís.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.