Eurolliga

El terror vesteix de blanc

Eurolliga. Per al Barça és un costum encaixar doloroses humiliacions a Europa contra el Madrid des del 62-100 de la final a quatre del 2014

El 16 de maig del 2014, en la final a quatre de Milà, el Barça va encaixar contra el Real Madrid una de les seves derrotes més doloroses de la seva història (62-100), 38 punts de diferència que van marcar també l’inici de l’era del terror dels blancs. Des de llavors han passat pel Barça quatre entrenadors, desenes de jugadors i un grapat de directors o mànagers esportius, però una cosa no ha canviat: el Madrid –sempre amb Pablo Laso– continua apallissant sense pietat el Barça en la competició europea. Només cal veure els resultats de les últimes tres temporades. A banda del 92-65 de divendres (-27) destaquen, entre altres desfetes, un 74-101 (-27) i un 63-102 (-39) al Palau Blaugrana, desastres èpics que han deixat petjada, i un 97-73 (-24) al Wizink Center. El Barça no guanya al Madrid a Europa des del 17 de març del 2016 (72-65).

Des d’aquell nefast partit a Milà el Barça no ha tornat a cap final a quatre i el Madrid ha guanyat dues edicions de l’Eurolliga, que podrien haver estar més perquè va perdre dues finals que tenia pràcticament guanyades. D’aquell partit de Milà només ha sobreviscut un jugador a la revolució que fa la secció blaugrana cada any: Ante Tomic. Pel Madrid, a banda de Laso, continuen quatre dels seus baluards: Sergi Llull, Jaycee Carroll, Rudy Fernández i Felipe Reyes. L’equip blanc ha perdut tres superfigures pel camí –Mirotic, Sergio Rodríguez i Donic–, però tampoc això ha debilitat un bloc, sempre format per 14 o 15 jugadors de gran talent, fet que permet a Laso gestionar la plantilla de manera molt còmoda, sobretot a l’ACB, on hi ha urgències. El Madrid, a més, s’ha avançat –com publicàvem divendres– a l’hora de fitxar jugadors que el Barça també tenia controlats en un mercat complicat per la competència de les franquícies de l’NBA.

La derrota contra el Madrid és un problema afegit per Pesic per fer entendre que les coses han canviat respecte a Sito Alonso i Giorgios Bartzokas. Certament l’equip és líder a l’ACB, però a Europa ha encadenat tres derrotes i comença a veure com l’accés a l’enyorat play-off serà un desafiament de grans proporcions.

Frenada a l’optimisme

El bany de realisme no només a Madrid sinó al Palau contra el Fenerbahçe dona la raó a una de les frases de Pesic de fa poques setmanes. “És molt perillós ser optimista al novembre.” Tot i que l’equip no té baixes, la irregularitat d’alguns jugadors està passant factura i el tècnic serbi encara no té prou confiança en algunes de les apostes del club com ara Pustovy i Smits. Això es tradueix en molts minuts durant molts partits per als mateixos jugadors, exactament el contrari del que fa Laso.

62-100
15.05.2014 (Milà)
Festival del Madrid amb un Sergio Rodríguez excels i un tercer quart letal (28-11).
74-101
23.02.2018 (Palau).
Un Barça amb moltes baixes va tornar a sucumbir contra el seu etern rival.
63-102
18.11.2016 (Palau).
Llull, Randolph i Carroll van triturar el Barça, que va arribar a perdre 54-101.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)