Gas a fons

L’equip va encendre el pavelló amb un primer quart meravellós, difícilment repetible per fer tantíssimes coses bé. Que Elonu el castigués en els primers compassos –dos tirs lliures i un bàsquet de rebot ofensiu–, tan sols va servir-li, a l’Avenida, per posar el 3-4, l’únic avantatge visitant en tot el partit. La defensa gironina va anar-se apoderant aviat de la situació, excel·lint en la pressió de la pilota i sincronitzant les segones ajudes a la perfecció. El nivell d’activitat va semblar sorprendre el rival, perdut en la indefinició al darrere. La segona falta de Núria Martínez (6’) no va ser cap obstacle perquè l’Spar Citylift continués al seu ritme, cosint a contracops les de Salamanca. El primer quart va acabar amb 27-9 i el públic dempeus, conscient del que havia vist.

Que l’Avenida estigués grogui no volia dir que hagués caigut a la lona. Localitzant De Souza en la pintura va obtenir punts cabdals per revitalitzar-se. El joc ofensiu local havia perdut fluïdesa i, sobretot, encert, però va tenir la suficient mentalitat per no defallir en el treball al darrere. Tot i la insistència visitant, ni Givens ni De Souza eren capaces de treure suc amb continuïtat al seu físic a prop de cistella. A això, s’hi va sumar el canell de Hampton, molt oportuna amb set punts consecutius per tornar a disparar-se (34-18, 15’). Li agafaria el relleu Colhado, pletòrica en la pintura, en atac, però també en la contenció de De Souza. A la mitja part, el +20 (42-22) feia fregar els ulls a la majoria.

Sense reacció

Era d’esperar que dels vestidors sortís un Avenida regenerat, amb una altra cara. Malgrat intentar-ho, no se’n va sortir, perquè la defensa gironina no li oferia escletxes, incidint a anul·lar els seus punts forts. Tanta dificultat per anotar –quasi set minuts eterns en el tercer quart– van començar a fer aflorar frustració al bàndol rival. A Lino López van assenyalar-li una tècnica per protestar les moltes faltes en atac amb què van sancionar el seu equip. La realitat era que l’Avenida exhibia pocs recursos per reorientar la dinàmica i, entre Hampton i Murphy, van tornar a accelerar (57-34, 28’).

En aquest punt, ja res ni ningú podia alterar el desenllaç. Ni les quartes faltes assenyalades a Hampton (27’) i Núria Martínez (32’), encara amb minuts al davant. L’equip començava a mostrar símptomes de fatiga, però no s’aturava. Es mantenia molt incisiu carregant el rebot d’atac i la qualitat de Murphy va irrompre, per situar un +28 a pocs segons del final (79-51), que seria tímidament retallat.