ACB

Res tornarà a ser igual

Juan Carlos Navarro es retira als 38 anys després de dues dècades al Barça per integrar-se a l’estructura de la secció

L’arribada de Pesic du l’equip a guanyar la copa, l’últim títol de ‘la Bomba’

Tard o d’hora el moment havia d’arribar i va ser el 17 d’agost passat quan el Barça va emetre un comunicat en què anunciava la retirada del jugador més rellevant de la història de la secció. Va ser un adeu a contracor perquè Juan Carlos Navarro (Sant Feliu de Llobregat, 1980) tenia ganes de continuar en actiu una altra temporada, però la cúpula executiva no ho veia igual. A mitjan juny i uns dies després d’haver tancat la temporada, Nacho Rodríguez i Albert Soler li van comunicar que no tindria lloc en el primer equip. I la Bomba va haver d’acatar la decisió amb resignació per integrar-se a l’estructura en qualitat de mànager. De fet, fa un any va subscriure un contracte amb el club fins al 2027.

Pendent encara de posar data a la retirada de la samarreta –s’havia de celebrar el 25 de novembre, dia del clàssic contra el Madrid en l’ACB, però aquell mateix dia va morir el seu pare–, els reconeixements han estat una constant en els últims mesos cap a un jugador diferent i diferencial. Des del seu debut el 23 de novembre del 1997 contra el Granada, ha defensat la samarreta del Barça durant vint temporades, amb l’únic parèntesi del curs als Grizzlies, a l’NBA (2007/08). Enrere hi deixa un llegat farcit d’èxits, col·lectius i individuals. En el club blaugrana –en total 35 títols, amb les dues Eurolligues, vuit lligues i set copes–, però també amb la selecció espanyola, en què ha guanyat deu medalles i posseeix el sostre històric d’internacionalitats, amb 253.

Els últims anys a can Barça, però, no han estats especialment prolífics per a Navarro. Més enllà del seu decreixent pes en la rotació, els èxits han arribat amb comptagotes. Tant és així que, en l’últim quadrienni, únicament ell com a capità ha pogut alçar dos títols, una supercopa (2015/16) i la copa de la temporada passada. Un títol, aquest darrer, que molt possiblement no s’hauria aconseguit sense un relleu a la banqueta. Amb Sito Alonso, l’equip transmetia fragilitat, no tenia substància col·lectiva i anava a la deriva. A instàncies del president, Josep Maria Bartomeu, es va contractar Svetislav Pesic i el tècnic serbi, en la seva tornada al club catorze anys després, va sacsejar fins a tal punt l’equip que, en dues setmanes, va ser capaç de revertir la situació i ser campió després de guanyar, en tres dies consecutius, el Baskonia, l’Herbalife (l’amfitrió) i el Madrid. Intentar prolongar aquesta fita a l’ACB ja era una altra història i, amb l’equip masegat físicament, es va estampar a semifinals contra el Baskonia (1-3). I va tenir molts problemes per superar els quarts; va haver de remuntar un 0-1, en una sèrie de tres, contra el MoraBanc.

A l’estiu, el club va apostar per la continuïtat –es mantenen Pesic i set jugadors de l’exercici passat– i va fer retocs en llocs clau amb la idea de recuperar l’hegemonia i també el crèdit perdut a Europa. De moment, el Barça tanca el 2018 com a líder en l’ACB i en zona de play-off en l’Eurolliga. Es va pel bon camí, però no s’ha fet res encara.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)