Igualtat

Lluny del que va passar a Fontajau, l’equip era conscient del que es trobaria. El físic del rival produïa –els locals buscaven amb insistència Granado a dins–, si bé el Girona, amb un cinc en pista més mòbil, l’incomodava a partir de l’anticipació. I en atac, Cosialls estirava els seus (6-11, 4’). L’Almansa va moure fitxa, donant entrada a Dieng i situant una defensa zonal. L’equip movia bé la pilota, però els tirs alliberats no entraven i el cost era perdre la iniciativa (22-18, 9’).

Els triples de Blat i els rèdits que els manxecs extreien de cada rebot ofensiu li donaven ales, però el combinat gironí no va cedir més terreny del compte. Principalment, perquè en la recta final del segon parcial, va aparèixer Trias a escena. Vuit punts del gironí fins i tot van permetre als de Quim Costa anar al descans amb un lleuger avantatge (39-41).

Tornant dels vestidors, l’Almansa va recuperar la defensa zonal, i va apujar molt el nivell de contactes. Era difícil connectar amb la pintura, però el canell de Cizmic, amb dos triples seguits, va donar aire al Girona (43-49, 23’). Harris treia el cap i Dieng, fent molt mal prop de cistella, el secundava per no deixar que els visitants marxessin en el marcador.

Apujant la línia de pressió i controlant el rebot defensiu, l’equip semblava que encarrilava el duel en l’inici d’últim quart (58-63, 35’). Però Harris, amb vuit punts seguits –i algun tir de mèrit–, es negava a aixecar la bandera blanca de rendició. Amb 70-70, els locals van tenir possessió per vèncer, però Harris va fer un mal tir i, en la lluita pel rebot, Dieng va ser ingenu i va fer falta a Trias quan només faltava un segon. El gironí va anotar el primer i va errar voluntàriament el segon perquè el rival no tingués temps de fer un tir amb cara i ulls, o preparar una jugada.