Fontajau, 15 de gener del 2012: 2.250 espectadors en el Girona FC -Ros Casares. No es tracta de l’exercici comparatiu que ha emergit en les xarxes socials, per mostrar l’impacte temporal d’una dècada. És la darrera visita d’un conjunt valencià a l’Uni. Un equip amb Laia Palau de titular (5 punts amb 1/1 de 2 i 1/1 de 3, 4 assistències i 14 de valoració) i Shay Murphy en la rotació exterior (8 punts amb dos triples), que va guanyar 52-90 (32-115 en valoració). L’impacte va ser veure en directe Maya Moore: 20 punts en menys de 20 minuts (4/4 triples) i 30 de valoració (25 en el descans amb l’equip d’Anna Caula en 16). Aquell Ros Casares va guanyar lliga i Eurolliga a la primavera. I es va extingir a l’estiu.

Aquesta tarda (18 h), set anys i cinc dies després, és el València Basket el que visita l’Spar Citylift. Les taronges, en l’estructura professional de l’entitat amb l’equip ACB, omplen el buit del desaparegut Dorna Godella. I rivals de l’equip d’Èric Surís en els quarts a la copa. El tècnic, al CB Salt el 2012, ja ha assegurat que encara no hi pensen, en el primer partit de l’únic títol FEB que es resisteix a l’Uni: “Queden molts partits abans i, quan arribi, ens hi centrarem.” “És un dels forts de la lliga. Tot i ser un ascendit la plantilla que ha acabat fent té molt potencial, amb jugadores molt experimentades com Gómez i María Pina que han jugat molts anys en la lliga i amb estrangeres que li donen molta qualitat”, diu el tècnic gironí sobre el València –63-47 a Figueres en pretemporada sense Martínez ni Palau–. L’equip gravita al voltant de Gómez (34 minuts de mitjana), Pina i Tirera; totes tres amb 13 i escaig de valoració –la següent és Brown amb 8.