Enèrgics

L’equip tenia clar com se li podia fer mal, al Madrid, i de seguida va localitzar el joc a camp obert per agafar el rival desorganitzat. Sabia que, en el cinc per cinc, Tavares li podia generar maldecaps. Amb tot, els de Laso tenen virtuts de sobres, i afinant des del triple i castigant errors locals van tibar la corda (17-22, 9’). En aquest punt, l’encert ja era descomunal (8/11 en tirs) i si els de Peñarroya no hi posaven remei, aviat cedirien massa terreny.

A poc a poc, l’equip corregiria dèficits –no va concedir cap rebot en atac, en el segon quart– i la seva intensitat incomodaria fins a tal punt els visitants que a mitjan segon quart ja li havia forçat 11 pèrdues. El ritme era del Baxi, que trobant l’encert des del perímetre i corrent, va propulsar-se i va adquirir un màxim avantatge, amb Lundberg portant timó i multiplicant-se sobre el parquet (41-34, 18’). A l’equador, i després d’involucrar en el joc Tavares, la distància es va reduir (44-40).

Tornant dels vestidors, el Madrid va ensenyar les urpes. Va apujar el nivell físic i als del Bages els va costar mantenir el tipus. Als seus problemes per anotar, s’hi van afegir el càstig dels de Laso amb triples des de la cantonada, després d’inversió de pilota al costat contrari. Aquests triples, quatre de seguits (dos de Causeur, i dos de Thompkins) van situar el 57-63 a poc per tancar el tercer quart. Tot feia l’efecte que s’ennegria en l’inici de l’últim, quan a una tècnica a Peñarroya s’hi va afegir l’aparició de Llull a escena. Tres triples consecutius de l’exjugador manresà van estirar la diferència molt (59-74, 33’).

Les forces escassejaven però ningú va tirar la tovallola. Ni el públic, abocat durant tot el partit, ni tampoc els jugadors. Refugiats en una zona 3-2, els del Bages van trobar la manera de frenar la sagnia ofensiva blanca. Primer, Toolson i després, Fisher assumirien responsabilitats i arribarien a posar-se a quatre dos cops en una fase amb més coratge, que no pas joc: 72-76 (38’) i 76-80 (39’). Però, no n’hi va haver prou. El Madrid, bregat en mil batalles, va mantenir el cap fred i la impetuositat pròpia va dur-lo a precipitar-se en excés en els últims segons.