Després de la victòria de la setmana passada, en què el Salt va sumar el segon triomf del curs i va donar símptomes de reacció, l’equip esperava poder confirmar aquesta millora en una pista complicada però alhora assequible si es feien les coses bé. Competir era l’objectiu principal del matx, i ni tan sols es va aconseguir això. Als d’Oriol Verdés els va mancar tot allò tan necessari com innegociable per encarar un partit: intensitat, motivació i concentració. Tot i ser capaç d’aguantar el resultat en la primera meitat, a l’equip se li va notar la falta d’intensitat des del primer moment i, els darrers dos quarts, el partit va ser totalment dominat pel Mataró, que es va sentir còmode a la pista i va fer el que va voler amb el conjunt saltenc. De fet, els locals en van tenir prou amb posar una marxa més i intensificar el ritme del matx, i no van trobar oposició per part dels visitants, que van acabar abaixant completament els braços i perdent donant una imatge realment preocupant.

Ara, l’equip podria acabar la jornada en l’últim lloc de la classificació si el Calvià és capaç de guanyar a casa el Monbus Igualada, quart classificat. Els homes d’Oriol Verdés hauran de reflexionar sobre l’actitud i les sensacions que van oferir a Mataró si volen fer un pas endavant en la lluita per la permanència en una categoria tan competitiva.