Bàsquet ACB

Entre la lògica i les il·lusions

Tret de sortida a l’edició d’enguany, amb la condició de favorit repartida entre el Barça Lassa, vigent campió, i el Madrid, que només es podrien trobar en una hipotètica final

El Divina Joventut torna a la cita quatre anys després amb la intenció de fer fressa

L’aparició de la copa equival al primer examen de la temporada. Els equips, sobretot els grans, saben que el desenllaç d’aquests quatre dies –enguany, la competició torna a Madrid, lloc que no visitava des de feia vuit anys (2011)– incidirà en la manera d’afrontar la segona part del curs. Ho sap prou bé el Barça Lassa, que fa un any hi va trencar la seva sequera de títols tot just pocs dies després que Pesic agafés el que semblava una nau a la deriva. Es cauria després en les semifinals de l’ACB, però sobre la base d’aquell èxit del febrer passat, es va edificar el projecte actual.

Ara els blaugrana no hi van de tapats. La seva trajectòria en la lliga –líder en solitari (17-3) i un bagatge de 7-2 contra la resta dels participants en la cita, amb derrotes a Màlaga i Tenerife– és prou sòlida perquè se’l consideri favorit, a la mateixa alçada fins i tot que el Madrid. De fet, i això que hi ha un sorteig pur al mig, tots dos es tornaran a eludir fins a una hipotètica final. En la darrera dècada, només han coincidit un cop a la mateixa part del quadre. Va ser en l’edició de 2013 a Vitòria, on es van veure les cares a quarts; el Barça va guanyar en dues pròrrogues (108-111) i va aixecar el títol.

Els blancs no fa l’efecte que arribin tan fins com altres anys. Han patinat més del que és habitual (9-4 entre l’ACB i l’Eurolliga en aquest 2019) i els problemes físics l’estan limitant fins al punt d’haver d’esprémer Campazzo per preservar Llull per a aquesta cita. A més, Thompkins és molt difícil que hi pugui participar. Amb tot, Pablo Laso disposa d’una plantilla àmplia, madura competitivament i que tindran el plus d’actuar a casa, per bé que històricament els amfitrions no han triomfat en les seves copes.

Els altres

Els fets de les últimes edicions, amb una bipolaritat marcada entre el Barça i el Madrid, han reduït les sorpreses a la mínima expressió. I aquest, precisament, era un dels grans atractius del torneig. Això no significa que la resta d’equips no tinguin ambició per rebentar els pronòstics. Un dels que tenen arguments és el Baskonia, però es planta a la cita escapçat, per les absències –Granger i Shengelia estan lesionats– i arrossegant l’esforç del mes passat, amb partits amb set o vuit elements de rotació. L’Unicaja, pendent de si podrà disposar de Suárez, i el València són equips amb jugadors i joc, però els falta un punt de fiabilitat, vital en un torneig tan curt i exigent.

Amb el Divina Joventut pocs hi compten, però és capaç de tot. La plantilla escasseja d’experiència en aquest tipus de cites i la lesió de Dawson ha suposat un contratemps –el seu relleu, Boungou-Colo, no arribarà fins la setmana que ve–, però la inèrcia és tremendament positiva. Sense cap pressió i amb Laprovittola i Todorovic com a líders a la pista, la Penya intentarà que la seva tornada a la copa no es redueixi a només un dia.

9
títols
seguits de la copa se’ls reparteixen entre el Madrid (5) i el Barça Lassa (4). L’últim que no va guanyar cap d’ells va ser per al Baskonia (2009), a Madrid.

DADES

44
punts
continua sent el sostre individual en un partit de copa, establert fa quasi tres dècades. Van fer-lo Leon Wood (1989) i Mark Davis (1990), del CAI.
6
debutants
de la Penya en el torneig (Dimitrijevic, Morgan, López-Arostegui, Delía, Nogués i Mathias), el que més, amb el Movistar Estudiantes.
40,9%
triples
del Barça Lassa, el que té el millor percentatge en l’ACB. Singleton (48%), Pangos (48%) i Pau Ribas (47%), els més destacats.
4
jugadors
que actuaran en l’edició d’enguany han estat MVP en alguna ocasió. Es tracta de Rudy (3 cops), Llull (2) i Ayón i Heurtel, que ho va ser el 2018 a Las Palmas.
72,2
punts
encaixa el Baskonia, el que en rep menys, seguit del Barça Lassa (75,3). El millor atac el té el Madrid, amb 88,8 punts.
2
catalans
participen en la minicopa: el Joventut i el Barça. La completen el Madrid, l’Estudiantes, el València, el Gran Canària, l’Iberostar i el Saragossa.

Colton Iverson (Iberostar)

Després de passos no gaire reeixits per Vitòria i Andorra, ha fet l’eclosió a Tenerife coincidint amb l’entrada del 2019: MVP de gener, acredita 16 punts, 9,1 rebots i 22,4 de valoració en els últims set duels.

La primera sense Navarro

Coincidint amb la mitja part del partit d’avui entre el Barça Lassa i el València, l’ACB homenatjarà La Bomba per la seva densíssima trajectòria. Durant les seves vint temporades a l’elit, Juan Carlos Navarro ha acumulat vint títols en competicions ACB (vuit lligues, set copes i cinc supercopes). El darrer que va alçar va ser precisament la copa de l’any passat, a Las Palmas. L’escorta va retirar-se essent el quart màxim anotador de l’ACB (8.318 punts) i el cinquè amb més partits (689).

Nico Laprovittola (Divina)

En el top 10 en mitja dotzena d’apartats estadístics, arriba a la cita en un moment òptim. Després d’ajudar a treure la Penya del pou, moltes de les mirades estaran fixades en ell i la seva màgia.

Luca Vildoza (Baskonia)

Des que va aterrar a Vitòria el curs passat, no ha parat de créixer. La lesió de Granger li ha obert la porta dels minuts i ho ha aprofitat. La copa serà un bon test per calibrar el seu grau de maduració.

Walter Tavares (Madrid)

Tot el que aporta no es pot mesurar únicament a través dels números. La seva intimidació i envergadura condiciona els atacs rivals i porta el teixit defensiu blanc a un altre estadi. Diferent i diferencial.

Kevin Séraphin (Barça Lassa)

Oblidades les lesions i adquirit el ritme competitiu, està mostrant el seu potencial al pal baix, anotant però també generant per a la resta. No li cal estar gaire en pista per fer destrosses al rival.

Darío Brizuela (Estudiantes)

Ni l’arribada de Gentile li ha robat protagonisme. Criat i format a Magariños, l’aler s’ha destapat enguany, jugant amb personalitat i responent a la confiança que hi ha dipositat Josep Maria Berrocal.

Jaime Fernández (Unicaja)

El que s’intuïa al MoraBanc, s’ha confirmat ara a Màlaga. Segon més valorat de l’ACB, li sobra determinació en l’1x1 i no té por d’assumir responsabilitats quan la pilota crema, en el clutch-time.

Will Thomas (València)

Dels pocs que han eludit els problemes físics al Túria. Peça cabdal en l’engranatge de Ponsarnau, està firmant el millor curs de la seva carrera, en regularitat, encert i pes específic dins l’equip.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.