Exhibició històrica la que va signar ahir el Divina Joventut a Fuenlabrada. No només per la diferència, sinó per com es va produir: amb una superioritat insultant i jugant a un nivell de bàsquet espectacular. Fa només un any, la Penya era última (4-17). Avui ja té més victòries que en tot el curs passat i ocupa plaça d’Eurolliga (13-8), cosa que no passava des del curs 2008/09. Impressionant. Laprovittola en té molta culpa. I Duran. I Todorovic... Tots importants i oblidant que Mathias és als Estats Units –ja no tornarà– i que Dawson i Birgander estan lesionats de gravetat. Però ni així. L’aturada de tres setmanes per la copa i les finestres FIBA no van frenar la Penya, que va infligir un correctiu a un Fuenlabrada que havia tingut 20 dies per preparar el matx amb el nou entrenador, Jota Cuspinera, que va tenir un debut negre. L’any passat, després de perdre a Badalona contra el Saragossa, va ser destituït. El Fuenlabrada té feina per fer. I la Penya ho té difícil per continuar il·lusionant, perquè ha posat el llistó molt amunt. Pròxim repte: dissabte rep el Madrid.

Ahir els verd-i-negres van fer un primer temps difícil de veure. Després de perdre els dos últims anys a Fuenlabrada, van sortir molt mentalitzats, conscients que la clau era frenar la sortida dels madrilenys. I no només ho van aconseguir, sinó que el que van fer en la primera part costarà d’oblidar. Van marxar als vestidors amb més diferència (26) que punts havia anotat (23) el Fuenlabrada (23-49). Duran ja havia fet debutar Boungou-Colo per la segona personal de Ventura. El Fuenlabrada estava negat en els triples (0/11) i sense poder jugar. El segon temps va ser de tràmit, amb una Penya que es va divertir i en què el jove Joel Parra va acabar jugant i anotant quatre punts. El sostre d’aquest equip continua sense assolir-se i la pregunta és fins on podrà arribar.