L’Spar Citylift es troba ara en el punt més efervescent de la temporada, jugant-se els títols. Als despatxos, la feina per trobar recursos i ajustar-se al que està pressupostat a principi de curs és una constant. Enguany, es complirà una dècada en la Lliga Femenina i el club ha pogut combinar el seu creixement amb la solvència econòmica. “Som modèlics en gestió tot i que estem en permanent tensió per tirar-ho tot endavant, a vegades amb poca ajuda” diu Xavi Fernández, el director general.

Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, el club gironí ha volgut alçar la veu per denunciar el que considera un tracte de desigualtat entre els clubs femenins i els masculins a l’hora de rebre ajudes institucionals. La gota que ha fet vessar el vas de l’Uni ha estat la reducció “sense cap previ avís” d’11.000 euros de la subvenció que la Generalitat li havia pressupostat per aquest curs. Xavi Fernández ho troba una falta de respecte: “És vergonyós. Quan clubs catalans de l’ACB han necessitat ajuda, i no cal dir noms, han tret diners de sota les pedres.” En aquest sentit, va referir-se també a l’Ajuntament i a la Diputació de Girona: “Ens ajuden i els ho agraïm, però la seva aportació és un terç menor que la que donaven al CB Girona en l’època Casademont, fa quinze anys. El bàsquet masculí a Girona arrossega dos concursos de creditors i nosaltres, sense haver fet res, en som perjudicats perquè les institucions tornen crèdits encara d’aquella època. Ho trobem injust. Quina diferència hi ha entre el projecte de l’Uni i un d’un club de la zona baixa de l’ACB?”

Ara, les aportacions entre l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat gairebé cobreixen un terç del milió d’euros que té el club de pressupost. Amb l’únic que hi ha un acord més enllà de final de curs és amb el consistori (2020). “No estem dient que no donin a l’esport masculí, com es fa amb el Girona de futbol tot i ser una SAE, sinó que hi hagi valentia per apostar fort pel femení. Avui ens omplirem tots la boca d’igualtat i grans proclames i després les paraules se les emporta el vent. Hi ha hipocresia”, es queixa el director general. “Estem entre els 16 millors a Europa i no podem fer planificació a mitjà termini. La Núria [Martínez] va ser la primera que vam renovar per més d’un any i la Laia [Palau]té un 1+1. La realitat és que estem al límit, amb sostre de vidre. I no és una demanda puntual, sinó que creiem que fa falta un canvi de mentalitat.”