FEB

La cançó de l’enfadós

L’Spar Citylift surt escaldat de casa de la seva bèstia negra, que després de guanyar-li la copa li pren el primer lloc i li treu un partit per l’‘average’

De més a menys, un 20-2 sentencia un duel desigual (66-43, 33’)

És la cantarella aquella de l’aficionat que va al Würzburg predisposat a negar el pa a qualsevol referència catalana. És la prèvia de Miguel Ángel Ortega avisant que l’equip està tocat anímicament per l’eliminació a Europa, però que vol guanyar de 27 per tornar el cop que va suposar el 79-53 de la primera volta a Fontajau –ell no era el tècnic llavors–. És De Souza, MVP de la copa fa quinze dies a Vitòria i que si només jugués contra l’Spar Citylift tindria un lloc al hall of fame. És l’actuació de Colhado, que sense Reisingerova –lesionada en la final de l’únic títol FEB que li falta a l’Uni– i amb una fractura al braç duia 1/9 tirs al descans. És la rotació castellana, amb la desena jugadora a pista a 3:59 per tancar el primer parcial (12-13). És l’arbitratge, que havia permès 7 tirs lliures locals a la primera meitat i cap a les gironines. És l’encert puntual de Jewell Loyd, que amb dues ratxes de dos triples seguits va capgirar el resultat en el primer quart (18-15) i el va començar a sentenciar en el tercer (55-43). És perdre el segon partit en tota la lliga, després de 17 victòries seguides, i cedir el primer lloc a l’Avenida, que amb tres jornades per disputar-se seguiria líder tot i perdre un altre partit per molt que l’Uni els guanyi tots tres –els té a Fontajau, on no perd des que l’Avenida hi va guanyar la darrera lliga–. És, en el millor dels casos –compte amb el Cadí, que és tercer, va guanyar l’Uni el novembre i el va fer suar en la semifinal de copa desequilibrada per Reisingerova i Murphy–; jugar la final havent de guanyar en una pista prohibida per aixecar el títol. I així fins a la fi del món gairebé... La cançó de l’enfadós.

De cara

L’expedició gironina torna avui, i el millor és que dijous afronta una cita històrica, a Fontajau: la semifinal d’Eurocopa. El precedent, l’anada dels quarts a Lió (57-80) després de perdre la copa, convida a l’optimisme. No l’estat físic de l’equip, molt just i havent de jugar contra el BMLA, que té, en la força, una de les seves armes. Com l’Avenida, sobre el joc interior del qual va carregar la defensa gironina ahir. Amb l’equip fresc, Williams i Hampton van liderar el cop inicial (0-2 la 15 i 4-7 la 24, de tres en el seu cinquè punt). Assistides per Núria (12-13 Hampton) i Laia (12-15 Williams), el partit era groc fins a la primera aparició de Loyd, amb 8 punts seguits per tancar el primer quart (20-17 de tir lliure).

Asurmendi en el triple (34-26) i Elonu al pal alt (36-26) feien que el marge es disparés abans del descans, amb triple de Rosó (24-22) i accions individuals de les ianquis (29-24 i 31-26) per completar una anotació que iniciava la mateixa Williams després que Palau recuperés la primera pilota en el segon quart i la hi donés en franquícia. Com Dongue a Robinson (24-19) quan treia de fons el 22-19 de Givens.

L’equip va tornar a fer una molt bona posada en escena, a l’inici del tercer quart. Tant que es va posar a davant amb un 0-12 que obria Hampton amb 2+1 (36-29), mantenia Núria de tres en una molt bona circulació i tancava Colhado en la continuació del bloqueig directe amb la base. Era el seu quart punt en aquest inici, però la brasilera, que havia caigut a terra sobre la mà que té lesionada després de disputar un rebot a De Souza, ja no anotaria més després del 36-38. Givens amb 5 punts (49-41 de tres) i de Souza amb 6 (49-41 assistida per l’exalera de l’Uni) van desequilibrar la balança. Loyd la va trencar amb la segona ràfega de triples. Ja en el darrer quart, Chrissy, de 6,75 m, tornava a castigar la defensa gironina, i Jewell la feia posar vermella per completar el 20-2 que trencaria Palau, de tres (66-46) abans que De Souza situés el primer +27 a 1:53 (78-51).

La sensació és molt dolenta: hem tingut el partit molt ben controlat fins avançat el tercer quart, quan ha aparegut el seu talent individual
Nosaltres tenim el que tenim i ho hem acusat. Les variants tàctiques ens han anat bé, però amb el seu encert hi hem deixat de creure
A ningú li agrada perdre contra el màxim rival. No podem retreure res a les jugadores, ho han donat tot a la pista
Èric Surís
Quan se’ns han escapat en el tercer quart hem perdut fins i tot l’‘average’. Si tornem a aquí això no es repetirà
Rosó Buch
1
falta
van assenyalar a De Souza, a 1:45 (78-51). El primer tir lliure gironí (5), a l’inici del tercer quart en 2+1 de Hampton (36-29).
6
jugadores
de l’Avenida van valorar més que Williams (9), la millor en aquest aspecte de l’Uni, amb cap peça en negatiu.

La mala ratxa al Würzburg: onze

La d’ahir va ser l’onzena derrota seguida de l’Spar Citylift a la pista de l’Avenida; una sèrie que comença a comptar des del 74-51 el curs després del títol gironí. Una lliga, la del 2014/15, que l’Uni va guanyar per Sant Jordi a Fontajau després de recuperar el factor pista en el primer partit de la final, amb Roberto Íñiguez (70-85). Aquella temporada va començar amb la primera victòria gironina a Würzburg en la primera jornada de lliga. El 15 d’octubre del 2014, amb Ramon Jordana, l’Uni trencava cinc temporades en blanc a Salamanca amb un espectacular 56-64, amb 40 punts i 21 rebots entre Gidden i Ibekwe, pels 19 i 16 de les quatre pivots locals. El primer partit de l’Uni a la categoria, amb Anna Caula a la banqueta i mesos després de l’ascens –d’aquí a dos mesos farà deu anys– va ser a Salamanca: 76-50 el 10 d’octubre del 2009.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)