L’Spar Citylift ha encaixat, la darrera setmana, la primera derrota a casa aquest curs tant en la competició europea (6-0 a Fontajau fins dijous) com en l’estatal (10-0 abans). Dues derrotes en quatre dies que, enllaçades amb la del diumenge anterior en l’últim desplaçament de la Lliga Femenina en fase regular (80-53 a Salamanca), fa que la ratxa negativa s’enfili. Tres en set dies i quatre aquest març, que començava a Vitòria amb el triomf contra el Cadí per 80-60 el dia 2, en la semifinal de la copa el dia abans que tot es comencés a torçar. Perquè el 71-79 amb l’Avenida no significava perdre un altre títol contra el conjunt castellà. Aquell dia, Shay Murphy jugava el seu darrer partit amb l’Uni. Julia Reisingerova es feia una lesió al genoll que la faria estar de baixa fins dijous passat, primer, i això obligava, després, Nádia Colhado a fer un sobreesforç amb la seva fractura de lligaments al canell que ha dut la cinc titular d’Èric Surís a passar per la sala d’operacions i dir adeu a la temporada aquesta última i fatídica setmana.

“Les derrotes seguides també venen perquè com a equip i com a club ens marquem objectius alts. Si no fos així i no juguéssim l’Eurocopa o hi volguéssim arribar a la final, no hauríem perdut cap partit fins avui, aquesta setmana”, posava en context Èric Surís diumenge. Una realitat que contrasta amb els 17 triomfs seguits en la Lliga Femenina, rècord absolut de l’entitat en nou anys en la categoria establert el dia 10 (60-43 amb el Ferrol). “Sí que s’enrabia l’equip al perdre, no en sabem. Però seguim segons en la lliga regular i es tracta d’arribar el millor possible al play-off, que queden un parell de setmanes, i dijous anar amb tota l’ambició a Montpeller a fer una bona tornada”, argumentava el tècnic.