Eclosió

La cotització de la txeca ha anat a l’alça des que en el primer entrenament de pretemporada era l’única de les sis cares noves –si hi comptem Oma, que tornava de la cessió a la Seu– de l’equip. De menys a més, i sovint condicionada pels problemes amb les faltes. Tractada molt injustament pels àrbitres, tant per les accions que no li assenyalaven a favor com per les que la castigaven, en el duel de lliga amb l’Avenida ja va ser capaç de frenar Erika de Souza, un malson per a l’Spar Citylift en general i per a Nàdia Colhado en particular. Entre el gener i el febrer, va establir els seus sostres d’anotació, en l’Eurocopa contra l’MBA rus (12, abans 8 amb Gyor), i en la lliga contra el Cadí, igualant els 15 que havia fet al Zamora, superats després pels 16 contra el Guipúscoa, a Sant Sebastià primer i a Girona després. I al març, l’eclosió en la semifinal de la copa, a Vitòria contra el Sedis (80-60). 26 punts (11/13 tirs de dos i 4/4 lliures), 8 rebots i 35 de valoració. En 17:16 a la pista! I encara, perquè aquell dia deixava el parquet de Mendizorrotza asfixiada, de tant anar amunt i avall en les seves dues aparicions. Això sí, amb el recinte alabès incrèdul i entregat al que veia. “Com pot ser que no fes aquestes actuacions abans?”, es preguntava tothom que hi era i la veia, mentre cridava, dempeus, un premonitori “MVP, MVP!”. En la seva primera intervenció, 10 punts seguits sense error (5/5) per tancar el primer quart 22-14. La segona, entre el tercer i l’últim, amb 16 més.

L’endemà, amb Nàdia Colhado ja amb els lligaments del canell trencats, la lesió en el seu duel amb Erika de Souza en la final. Un cop al genoll en la seva primera rotació, i la voluntat d’ajudar l’equip, en una segona, la van tenir més de tres setmanes sense jugar. El seu retorn es va veure forçat per la baixa de la brasilera, que alhora havia allargat el seu calvari en espera que la txeca estigués en mínimes condicions. Lattes, tornada de la semifinal d’Eurocopa contra les gacel·les del BLMA. Un mal dia per tornar, i fer-ho, a més, sota els cèrcols... I calia afinar el seu estat de forma a correcuita, que arribava el desenllaç de la competició.

Referència

L’equip que se l’emporta de Girona ha fet sort. Reisingerova creix en l’exigència. El 6-0 de l’Spar Citylift en el play-off és amb ella de titular i Pierre-Louis en la rotació, el segon partit dels quarts i les semifinals i final. Sense estar al cent per cent, 12 punts a Wurzburg esborrant de la pista De Souza i 17 diumenge a Fontajau. 9 punts i 4 rebots en la lliga de mitjana en menys de 20 minuts per partit. Gairebé calcat al que feia al Marina Besòs. Però amb un títol col·lectiu, la lliga, i un d’individual, l’MVP de la final, en el currículum. “Com a entrenador, et fa molt feliç veure com jugadores tan joves, que has pogut entrenar en aquest període de temps, creixin i permetin veure aquesta progressió”, remarcava Surís a Salamanca després de la victòria que encarrilava el títol, després d’haver hagut d’excusar molts cops el seu rendiment en sala de premsa des del seu retorn. “M’agradaria destacar que aquest equip és una pinya”, deia amb el guardó a la mà.