Bàsquet FEB

El millor perímetre mai vist a Girona?

Bàsquet. L’arribada de Brittney Sykes a l’Spar Citylift fa que la línia exterior de l’Uni miri als ulls a qualsevol

L’àlbum de cromos és formidable i, a tres mesos del salt inicial a la segona temporada de l’Spar Citylift a l’Eurolliga, l’equip d’Èric Surís no ha d’abaixar la mirada davant cap rival.

Núria Martínez, Laia Palau, Sonja Petrovic i ara Brittney Sykes lideren un perímetre que té en Magali Mendy, Rosó Buch i Helena Oma una garantia de fons que permet al director esportiu de l’Uni afirmar que el joc exterior del desè projecte en la Lliga Femenina és el millor que s’ha vist mai. “Amb la seva arribada [Sykes] donem per completada la línia exterior. Pensem que serà una de les millors competicions que juguem”, diu Pere Puig, que ara ha de trobar una jugadora interior que completi la rotació a dins amb Adaora Elonu, María Araújo i Nádia Colhado.

“Sykes és una gran jugadora, ho està demostrant a la WNBA i amb molts punts, capacitat anotadora i intensitat. És una jugadora molt completa capaç de jugar en les tres posicions exteriors”, afirma Puig, que reforça les estadístiques de la nord-americana, una combo (1,75 m, 1994) que lidera la seva franquícia en punts aquest inici de curs: 12 de mitjana i 14 en el darrer partit, el 65-59 a la pista del Connecticut Sun. Les Atlanta Dream són penúltimes (1-4) i aquesta matinada reben el Dallas, cuer i l’únic que encara no ha guanyat (0-5).

Igual o millor

“És una jugadora molt contrastada i la poso al nivell de les millors jugadores que han passat pel nostre equip”, diu Puig, que la compara amb Chelsea Gray (2015), Gabby Williams (aquest darrer mig curs) o Charde Houston (2013). La comparació amb Williams reforça la intensitat que es pressuposa a Sykes i que l’aficionat gironí va saber apreciar en el relleu de Shay Murphy des de la copa. Els altres dos exemples són, de llarg, les dues jugadores amb més talent que han dut la samarreta de l’Uni a Fontajau. Amb passaport nord-americà, perquè Laia Palau, el passat llunyà de Marta Xargay o el futur immediat de Sonja Petrovic hi podrien dir la seva.

Ni Houston ni Gray van superar la dotzena de partits. La primera (19,63 punts per partit) va jugar els onze primers del curs 2013/14. Al principi tot l’equip jugava per ella i, després, havia de renunciar a qualsevol opció que no fos Houston perquè quan la nord-americana tenia la pilota ja no la deixava. Res a veure amb Gray (18 punts per partit), que amb deu (2015/16) es va posar Fontajau a la butxaca amb talent, capacitat d’anàlisi i facilitat per desequilibrar a partir del seu un contra un, del seu tir o –per sobre de tot– d’una visió de la passada que, al principi, va costar d’assimilar a la resta de companyes.

El trencaclosques

L’arribada de Brittney Sykes implica un altre factor a tenir en compte: el passaport. Ella i Colhado ocupen les dues places d’extracomunitàries en la Lliga Femenina perquè Adaora Elonu és cotonou per a la FEB. Però no per a la FIBA, i per tant a l’Eurolliga només dues d’aquestes tres jugadores poden ser a cada partit. A priori, tot fa pensar que Sykes serà la primera sacrificada perquè, sense Elonu i en espera del darrer reforç interior, la pintura de l’Spar Citylift presenta un evident desequilibri també quantitatiu respecte al perímetre. Sykes tindria un evident protagonisme en la LF, en detriment d’altres peces del joc exterior d’Èric Surís.

L’ANÀLISI

Sykes té capacitat anotadora i intensitat. És molt completa i capaç de jugar en les tres posicions exteriors
Pere Puig
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.