Ordre i aventura
El Barça necessita l’equilibri que busca Pesic i també l’anarquia i l’encert d’Heurtel per forçar un cinquè partit contra un rival que està vivint dels triples
El rebot és blaugrana però l’equip necessita més encert exterior
La relació de Svetislav Pesic amb Thomas Heurtel és, per dir-ho d’alguna manera, peculiar. La tendència del base a una certa anarquia –molt de grat de l’afició– fa posar sovint nerviós un entrenador que prefereix l’ordre a l’aventura. Arribats a aquest punt, i amb el quart partit de la final a tocar (21.00 h, #Vamos), ambdós es necessiten més que mai per completar una gesta que seria llegendària a l’ACB. Pesic ja ha entès que al Madrid no se’l pot fer caure només amb la seva precisió de cirurgià i amb l’esforç defensiu. Necessita una aliança amb el seu “enemic” interior, Heurtel, per contrarestar un enemic que no ha deixat ni deixarà de bombardejar la seva cistella des de la llarga distància (38 de 93 triples).
Els aliats
Les possibilitats del Barça depenen, doncs, del fet que l’aliança estratègica –potser l’última de les seves vides– entre el concepte Pesic i el concepte Heurtel arribi fins a les últimes conseqüències contra un rival que també té una dependència màxima del seu director de joc, Campazzo, i encara més del joc exterior. Rudy, Carroll, Llull i també Campazzo llancen molt més a cistella, sovint de forma compulsiva, que Tavares i Ayón, que de fet s’han mostrat pràcticament infal·libles sota el cèrcol (14 de 15 entre tots dos). És el joc de Laso i si no que ho preguntin a Tomic.
El Barça, que ha controlat el rebot fins i tot per sobre de les seves possibilitats (83 a 106), ha de fer un pas endavant precisament en la gran arma del Madrid, el triple. Però no cal llançar-ne més –l’equilibri és una gran arma– sinó millorar com sigui el nivell d’encert (20 de 67), ara mateix per sota del 30 per cent. La mare dels ous del bàsquet, l’encert. Pesic ja ho va viure en la seva pròpia pell en l’eliminatòria de l’Eurolliga contra l’Efes. El mateix Heurtel (3 d’11), Hanga (1 de 10), Pangos (3 de 9), Kuric (2de 6) o Singleton (3 de 9) estan errant situacions còmodes de tir, fet que explica la dolorosa derrota del segon partit. El Barça ho va fer tot bé, menys rematar a cistella.
L’equip també té marge de millora en altres zones del camp. Tomic, ben intimidat per Tavares, està per sota del seu encert (8 de 17 de 2), Singleton manté la irregularitat que l’ha perseguit tota la temporada i a Claver li va tremolar la mà en els moments decisius del segon partit. Pangos, per la seva banda, no fa el pas endavant que requereix una final com aquesta. El seu joc és extremadament acadèmic i del gust de Pesic –no fa bogeries i és solidari perquè ens entenguem–però el seu balanç de pilotes perdudes i recuperades és de 6-0. Mala peça al teler.
Oriola, lluita i encert
El pivot de Tàrrega, que va guanyar l’ACB amb el València, no es deixa intimidar per la pressió d’una gran final. És el pivot que més minuts està jugant, sigui de 4 o de 5, i el més valorat fins ara de la sèrie (15, al davant del gegant Tavares). Està essent clau, juntament amb Claver, per al domini que està exercint el Barça en el rebot. De fet, Randolph i Thompkins s’estan limitant pràcticament només a tirar de tres.
Sloukas, renovat
El Barça té lligat Cory Higgins (CSKA) però també tenia interès en el base del Fenerbahçe Sloukas, un jugador de característiques similars a les d’Heurtel però amb un joc més controlat que el del francès. Amb el grec fora del mercat s’haurà de veure si finalment el club augmenta la primera oferta que ha fet a Heurtel per retenir-lo o simplement es queda amb la parella Pangos-Higgins per a la temporada vinent, tot i que el nord-americà pot jugar d’escorta i tots tres serien complementaris.
LA PRÈVIA
Notícies
Divendres,29 març 2024