Un segon adeu per sorpresa
Bàsquet. Lliga Femenina. Nádia Colhado (1,93 m, 1989) es desvincula de l’Spar Citylift, de mutu acord i per motius personals, i obliga l’Uni a buscar una altra peça per al joc interior
El 21 de març Fontajau acabava de viure una nit memorable en l’anada de la semifinal de l’Eurocopa, una eliminatòria inèdita per al bàsquet femení del país. I enmig de l’eufòria col·lectiva, per haver viscut en primera persona la reacció de l’equip contra el Lattes –l’Uni va perdre el primer partit de tot el curs a casa per 66-69 però havia tingut un desavantatge de 18 en el marcador (39-57)–, s’anunciava per megafonia que Nádia Colhado (1,93 m, 1989) no tornaria a jugar. La pivot de Marialva arrossegava des del gener una lesió de lligaments al canell dret. La mateixa que havia tingut a l’altra mà l’estiu del 2017, just quan havia fitxat per l’Spar Citylift. Intervinguda a l’abril, va signar la renovació i es convertia en la segona jugadora a tenir contracte per al curs que ve. Ara, en ple estiu, la pivot titular de l’equip d’Èric Surís les dues darreres temporades es desvincula del club, per motius personals i de mutu acord amb l’Uni.
Indiscutible
Colhado va arribar a Fontajau amb el guardó d’MVP de la Lliga Femenina sota el braç. Aquest darrer curs va acreditar 11,3 punts (48% en tir), 6,8 rebots i 13,7 de valoració en 22 minuts en la lliga, i a Europa, 13,2 punts (53%), 9 rebots i 15,3 de valoració en 27 minuts fins a la nit del 21 de març. El seu primer any a Girona va acabar amb 12,4 punts (53%), 8,5 rebots i 15,6 de valoració en la competició FEB i 11,6 (48% d’encert), 8, 9 i 13 en l’Eurocopa.
La lesió de Julia Reisingerova, la jugadora amb qui compartia la rotació interior, de garanties i amb un rendiment molt superior al de Kristina Alminaite –la txeca va ser designada MVP de la lliga que guanyava l’Uni– en la final de copa, va obligar Colhado a un sobreesforç físic i mental. El dolor amb què jugava era insuportable i ho va haver de fer durant més minuts dels que li tocaven al llarg de les tres setmanes que la pivot fitxada –que el curs que ve jugarà al València– va estar absent. L’Uni va fitxar després l’haitiana Vionise Pierre-Louis (1,94 m, 1995), que va jugar cinc partits en el play-off (6 punts, 4 rebots i 9 de valoració en 15 minuts) i que ja ha fitxat pel Clarinos, de Tenerife, que debutarà en la Lliga Femenina.
“Ha estat una etapa molt profitosa; estem molt satisfets i orgullosos que hagi estat amb nosaltres tot aquest temps, però vam decidir que ella buscaria un nou club i que nosaltres hauríem de buscar una nova jugadora”, diu Pere Puig, el director esportiu de l’Uni Girona, en referència a la desvinculació de la brasilera.
I ara què?
La baixa de Colhado és un contratemps per a l’Spar Citylift, que abans de Sant Joan va tancar la plantilla amb Tijana Ajdukovic (1,97 m, 1991). La sèrbia era l’onzena fitxa de l’equip i havia de cobrir la rotació de la brasilera a dins.
“En ple juliol ens obligarà a entrar una altra vegada al mercat per reforçar l’equip. Ens entristeix la seva marxa, però a partir d’aquí ens toca tornar a treballar per buscar aquesta jugadora interior que ens faltarà”, explica l’arquitecte de la plantilla gironina, que un cop tancada torna a la casella prèvia, la de trobar una peça que completi un equip que, Petrovic a banda, estava dissenyat per comptar amb deu unitats. La possibilitat de fitxar l’MVP de l’Eurolliga el 2018 no es podia deixar escapar, tot i que no se sap la data d’incorporació de l’alera sèrbia –titular ahir en l’europeu, en la posició de quatre– perquè un cop acabi el campionat d’Europa decidirà si passa per la sala d’operacions i fa net d’unes molèsties al genoll, que no són greus.
El mateix equip cada setmana
L’adeu de Colhado obre la possibilitat de disposar del mateix equip per a totes les competicions sempre que la pivot que arribi per substituir-la sigui comunitària. Els fitxatges de Brittney Sykes i Adaora Elonu, posteriors a la renovació de Nádia, feien que l’equip hagués de deixar una de les dues noves extracomunitàries sense jugar l’Eurolliga. Perquè és imprescindible disposar de quatre interiors, dues d’altes, en la màxima competició continental. Èric Surís té un perímetre amb punts per donar i per vendre, amb Sykes, titular a la WNBA, com a principal exponent. La pivot alta, doncs, no serà una jugadora amb punts a les mans, sinó que es busca un perfil similar al d’Ajdukovic, amb experiència al primer nivell i prou capacitat física.
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024