“Una novena jugadora ens ha de permetre continuar en aquesta línia.” És Èric Surís a Saragossa, dissabte, després d’enllaçar el tercer triomf en tres setmanes, contra els tres primers de la Lliga Femenina darrere de l’Spar Citylift el curs passat: Cadí (tercer), en la final de la Lliga Catalana; Avenida (segon), en la supercopa, i València (quart) en l’Open Day. La novena peça és Brittney Sykes (1,75 m, 1994), que en aquell moment encara havia de jugar la final del Panamericà a Puerto Rico (46-67 sobre el Canadà) i que avui ja arriba a Girona, sense ni tan sols passar per casa –és de Newark (Nova Jersey)– després del torneig en què ha acreditat 7 punts, 3 rebots i 2,5 assistències per partit.

“Volem marcar una intensitat de partit alta, sempre. I no ens fa res córrer i desgastar-nos”, havia exposat abans Surís, que reivindica el joc de l’equip i que sap, perfectament, el talent que encara ha d’incorporar a les peces noves de nivell Eurolliga com ara Elonu o Mendy. “Ens permetran fer passes endavant i créixer”, indica referint-se també a Sonja Petrovic i Núria Martínez.

Sykes destaca als dos costats de la pista amb capacitat física i contagia la seva energia, segons explicava la seva entrenadora a la WNBA, Nicki Collen. “Sempre ha estat així, donarà tot el que pugui”, va dir Quentin Hillsman, l’entrenador a Syracuse quatre anys a la Universitat quan la va veure a la WNBA: 11,3 punts i 4 rebots en tres anys, sempre titular a les Dream.