El pla previst

La decisió del COI no altera el full de ruta de la base barcelonina (1979): “Serà l’any que ve, en principi seguiré jugant i continuaré amb el mateix full de ruta: si estic bé, hi ha ànims i tot segueix igual tindré les ganes d’anar-hi. I, si no, perquè si fins d’aquí mig any no tens competició...”

Palau mostra el seu interès en seguir jugant a l’Spar Citylift tot i que és conscient de la situació de l’Uni. “Hem de veure quines intencions tenen, quin és el pressupost, el projecte... No sé què passarà en res”.

La retirada és un escenari que també ha passat pel cap de Laia Palau. “No sé si d’aquí mig any encara tindré el cuc, m’hauré mantingut preparada” tot i que assegura estar fent exercici físic durant el confinament. “Estic com una bèstia i, si això dura molt, sortiré d’aquí... [riu]. Estic rebentada i em fa mal tot”. “Tots hem de fer exercici, també pel cap” assegura, com a via per afrontar la situació social.

“Ajustar calendaris serà complicat i per això pensava que donarien una possibilitat a aquest estiu” diu a l’espera de saber com quedaran totes les competicions un cop es superi la crisi sanitària.

Esperar

La lliga femenina, a hores d’ara, està cancel·lada fins que acabi aquest mes de març, fins la tercera de les quatre jornades de la fase regular que quedaven per disputar-se. “Encara estan esperant, la federació va dir una setmana més, però és que no podem sortir de casa!” exposa, rient l’esquerrana que va arribar a Girona l’estiu del 2019. “Hem de veure com va dia a dia canviant la situació. Ja ho veurem perquè res del que està passant està a les nostres mans i no sabem com acabarà la lliga, si hi haurà plaça d’Eurolliga... Haurem d’esperar”.