Tota la vida he estat vinculat al bàsquet. Fa quatre anys vaig pensar que era l’hora d’aportar el meu granet de sorra amb humilitat però amb idees. Vam preparar un equip de gent amb molta il·lusió i sobretot preparada, vinculada al món del bàsquet, amb la finalitat de donar un impuls i idees. Continuo en contacte amb el bàsquet perquè formo part de la comissió esportiva del Barça i tinc connexió amb el bàsquet professional i també formatiu i català en pura essència. Hi ha molta feina que encara podem fer i per això fem el pas d’estar al procés electoral.

Vaig estar valorant si tornar-me a presentar amb el meu equip, però vaig poder conèixer Ferran Aril a fons, vaig conèixer el seu tarannà, les seves idees i em sembla una persona transparent. Ha tingut un darrer any complicat des que va plegar Joan Fa i el va posar a ell com a relleu. He estat veient tot el que s’ha fet i el que s’està fent per ajudar els clubs amb la problemàtica de la Covid. A més de conèixer el territori, és una persona vàlida per anar junts en una nova etapa. És molt important l’estabilitat de la FCBQ i intentarem fer-ho amb la continuïtat renovada quant a directius, no pel que fa a professionals.

Per fer una valoració de la feina de les persones s’ha d’estar a dins, al dia a dia, perquè des de fora és molt fàcil jutjar sense tenir tots els elements. La gent que entrem ens unim al Ferran per poder fer una federació encara més forta perquè portem idees noves i molta empenta. Al final és treballar en equip amb gent que ve amb mi, gent professionalment preparada i la gent que ja té el Ferran. És pot fer una feina espectacular.

És democràtic i té tot el dret de fer-ho. Ha estat a la federació i li desitjo el millor professionalment, però té una línia diferent de la nostra, tenim punts de vista diferents i anem per camins separats.

Hi ha hagut coses que s’han dut millor o pitjor a terme, però el que estic segur és que que hi haguessin eleccions va servir perquè hi hagués un nou impuls i noves idees. Va ser fonamental el 2016 i ara també ho és per al Ferran i per a mi: la prioritat són els clubs. Sempre pensarem amb els clubs primer.

Ho és en comparació d’altres federacions, però sobretot és puntal de les federacions autonòmiques d’Espanya. S’ha fet un pas endavant en les relacions amb la federació espanyola. El Ferran entén que, perquè ens respectin, ens hem de fer valorar i hi tenim bona relació. Des de Catalunya som massa autocrítics i hauríem de valorar més tot el que tenim, perquè hi ha clubs, des del Barça al Tortosa i l’Adepaf, que també fan una feina brutal pel bàsquet català.

Ara no hi penso, però és clar que la il·lusió per ser president existeix i per això em vaig presentar el 2016. Però no hi ha cap pacte ni cap acord. Vull que aquest mandat em serveixi per conèixer des de dins la federació i aplegar esforços per fer-la gran El futur ja es veurà.

Per a nosaltres és clau. Hem d’intentar incrementar llicències i no perdre’n perquè hi ha molta competència. Tenim molts de clubs en competicions FEB i molts de Copa Catalunya cap avall i això vol dir moltes jugadores que ho viuen. Tinc la sort de tenir una filla que fa 15 anys que juga a bàsquet i el conec perfectament, des de mini a sènior. Funciona molt millor del que ens pensem a Catalunya..

Soc partidari que hi hagi partits, sempre respectant les diferents sensibilitats dels clubs de casa nostra. però soc partidari de fer-ho amb els millors jugadors. Tot i que no és fàcil. Cal normalitzar un partit de la selecció de Catalunya

A vegades pensàvem que la federació s’oblidava de les necessitats dels clubs. És obvi que la federació ha de ser rendible i solvent, però la nostra bandera és preservar l’estabilitat dels clubs. Aquest darrer any he vist un canvi en la perspectiva del tracte cap als clubs.

Intentar que el procés electoral es faci abans que la Covid pugui empitjorar el nostre bàsquet i tenir solucions crec que és un acte d’honestedat per part d’Aril. Podria haver-les fet a l’octubre o al novembre, però ho fa ara per honestedat, tot i que ho vulguin vendre com el contrari. També les volíem fer abans de les de la federació espanyola.

Gran resposta dels clubs i una mesura essencial: congelar el Museu del Bàsquet i 300.000 euros que s’havien de gastar ara aniran directament als clubs. També es va aprovar que fer el museu amb la inversió econòmica que comportaria haurà de ser una decisió dels clubs a l’assemblea i no serà decisió de la junta.