La màquina del temps
Bàsquet. L’Spar Girona rep el Guipúscoa, que s’ha imposat a l’Uni en les seves dues anteriors visites, a Palau-sacosta (19.30 h, CanalFEB.tv) en el tercer partit aquest 2020 al vell pavelló
Lliga Femenina
Cadí La Seu - Araski
Al-Qázeres - Zamarat
Promete - Perf. Avenida
Ensino - Estudiantes
Spar Girona - IDK Guipúscoa
Bembibre - Gernika
València - Gran Canària
La Laguna - Casademont
Equip Pts PJ PG PP PF PC
València 31
Spar Girona 28
Gernika 26
Estudiantes 26
La Laguna 25
IDK Guipúscoa 24
Promete 23
Cadí La Seu 23
Araski 23
Ensino 23
Casademont 22
Gran Canària 20
Al-Qázeres 19
Bembibre 18
Zamarat 18
L’ocupació de Fontajau, pel controvertit Gran Circ de Nadal, fa que l’Spar Girona hagi d’obrir la segona volta com a local a Palau-sacosta, que per la seva càrrega històrica fa imprescindible recórrer a la màquina del temps. També el rival d’avui. Fins i tot el tècnic, Alfred Julbe, que mereix una peça a part.
El pavelló, inaugurat el 1980, és on el bàsquet professional gironí va arribar a l’elit amb l’ascens del Valvi a l’ACB el 7 de maig del 1988. És, també, on l’Uni va jugar el darrer partit a la Lliga Femenina 2, el 2 de maig del 2009 (54-47 contra el Lima Horta) mentre el Barça guanyava per 2-6 al Bernabéu. També és el primer lloc on l’equip gironí va superar l’Avenida (69-59), el 10 de febrer del 2013 amb 6/8 triples de Noe Jordana, encara amb Anna Caula a la banqueta gironina i Laura Antoja al conjunt castellà.
El passat més recent tampoc s’oblidarà: 70-68 el 23 de gener contra el Gdynia en l’Eurolliga, el dia que Fontajau es va inundar pel Glòria i la gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua, i 59-68 al cap de dos dies contra l’Araski, en la tercera derrota seguida de l’equip en l’àmbit estatal.
La mateixa pedra
La crisi de resultats al gener la va obrir el Guipúscoa (53-55), en el debut de Marta Xargay amb les gironines i amb la desfeta a Lugo (77-70 amb l’Ensino) abans de tornar per força a Palau. L’equip d’Azu Muguruza ha estat tradicionalment una pedra a la sabata de l’Uni. Per exemple, el curs de la segona lliga va ser l’últim a derrotar-lo: 64-67 en l’epíleg de la fase regular i abans del 6-0 al play-off.
El conjunt basc ha incorporat Rebecca Hittner com a relleu de Julia Gladkova. La nord-americana va sortir de l’Al-Qázeres i reforça el perímetre d’un equip que juga al ritme de la menuda Cousseins Smith, botxí a Fontajau al gener. Però el punt fort, mai més ben dit, és a dins: Mariam Coulibaly –13 de valoració de mitjana però 29 i 35 els dos darrers partits–, la del Sant Adrià a la Lliga Femenina; la també maliana Meiya Tirera, i la polivalent i incombustible Toch Sarr, a l’Uni del 2011 al 2013.
“Hem de treballar i rebre molt a prop de bàsquet. Fer molta feina al rebot”, afirma Alfred Julbe sobre el Guipúscoa, que com l’Estudiantes (54-71 dissabte a Madrid), La Laguna (15 de gener) i l’Ensino (14 de febrer) pot ser el rival de l’Spar Girona als quarts en la copa, al març. “Com tots els equips passen alts i baixos, però ens hem de preparar per als seus moments alts. Igualar o augmentar la seva intensitat. Treballar sobretot la línia de passada com vam fer contra l’Estudiantes”, exposa l’entrenador, que insisteix en el full de ruta: “Pretenem ser agressives a la línia de passada i buscar accions en defensa que ens permetin córrer en contraatac.”
POSSIBLE RIVAL
Les basques són un dels equips amb els quals es pot trobar l’Uni en els quarts a la copa
Alfred Julbe, més de vint-i-set anys i mig després: “Entrar-hi fa que et vingui algun record”
“Hi estem acostumats, la meitat dels nostres partits són a camp contrari i això no ho és perquè és a la mateixa ciutat”, diu Alfred Julbe (1960) abans de seure un altre cop a la banqueta de Palau-sacosta com a tècnic de l’equip local. Serà l’onzè partit amb l’Spar Girona (set a la lliga i tres a l’Eurolliga) des del 2 de novembre. “El que va bé és que més o menys hi tenim una mica d’adaptació perquè entre l’entrenament d’avui [ahir, a la imatge] i el partit de demà, hi hauríem d’estar prou habituats”, argumenta.
Julbe era a la banqueta a la qual torna avui el 4 d’abril del 1993, amb el Valvi i en el segon partit dels vuitens de final contra el Madrid de Sabonis (20 punts i 13 rebots). El 76-81 els eliminava davant l’equip de Clifford Luyk, que acabaria guanyant la lliga. “M’hauria agradat acomiadar-me millor de Palau, però la connexió amb el públic ha estat molt bona”, va dir aquell dia, amb 4.000 espectadors i abans que s’inaugurés Fontajau. “Quan ha passat tant de temps... Entrar per la porta fa que et vingui algun record, evidentment. Si hi pogués haver afició hi hauria alguna emotivitat especial”, afirma.
Publicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024