La millor vacuna per contrarestar una crisi al barcelonisme és un triomf a Madrid contra el Madrid. I encara més si la victòria reforça els ideals dels projecte, com la de diumenge al WiZink Center contra un rival que ho havia guanyat tot en l’ACB (14/14), amb el pal de paller Niko Mirotic estirant el carro però amb un bloc homogeni de protagonismes repartits en què ningú no va lamentar l’absència d’un pivot de categoria com Brandon Davies. La setmana fatídica provocada pel cas Heurtel i la derrota a Istanbul es va cloure amb una exhibició de Mirotic –41 de valoració, a 5 del seu rècord en la lliga– i un tap final que va sentenciar el partit, però alhora amb una reivindicació dels ideals defensius i de joc col·lectiu del tècnic Saras Jasikevicius, els mateixos que probablement fan que no compti amb Heurtel. La defensa del darrer quart va marcar les grans diferències del partit i va assecar el Madrid, paradigma del joc ofensiu, que va fer diversos tirs en què ni tan sols va tocar la cistella. En el súmmum de la reivindicació, Saras va jugar pràcticament tot el darrer quart amb l’hongarès Hanga de base per donar descans a Calathes i amb Mirotic molts minuts assegut. Reciclat a la posició per Pesic el curs anterior per les lesions d’Heurtel i Pangos, i amb experiència també en la direcció del joc amb la seva selecció, Hanga va dur la batuta amb fermesa i va repartir bé el joc, trobant en aquells minuts sobretot Kuric de gran aliat en el perímetre mentre Oriola, Smiths i Pustovyi es trencaven les banyes amb el gegant Tavares sota els cèrcols. Les bones sensacions dels tres primers actes es van refermar en l’últim i el Barça va derrotar amb autoritat per segon cop aquest curs el conjunt blanc després d’haver-lo vençut abans en la lliga europea, triomf que, paradoxalment, va iniciar una ratxa madridista de 18-1. Per contra, els de Laso van vèncer en la supercopa.