Si l’objectiu de la Penya és arribar lluny a Europa i entrar en el play-off, el camí sembla que no serà fàcil. Després d’assolir els objectius de la copa i del Top16, tothom en vol més. Però és demanar massa? Duran es queda sense reforç i això obliga que jugadors clau facin un pas més. Tomic, fitxat per ser l’estrella, no marca diferències tot i acabar amb 22 de valoració, Ribas està lesionat i Neno ja no té tant de protagonisme. Això fa que el talent de l’equip, el que marca diferències, es trobi a faltar. A més, en els últims partits s’estan encaixant massa punts per manca d’intensitat contra rivals, cal dir-ho, de nivell. Però si contra els grans no es guanya, contra els petits no hi ha marge d’error si es vol acabar entre els vuit primers. Perquè, ara mateix, Madrid, Barça, València, Baskonia, Tenerife i Burgos estan millor i d’altres per sota pressionen, com ara el Gran Canària, que ahir va sotmetre els verd-i-negres. Ventura i López-Arostegui estan en un nivell top, Bassas i Brodziansky estan complint i Birgander, després de dos anys lesionat, brilla. Però la resta ha de fer un pas més, si no, l’objectiu d’arribar lluny és massa ambiciós.

Ahir, el reflex va ser el primer quart, en què la Penya va encaixar 28 punts i va acabar amb només dues faltes personals fetes (28-22). Tot i la reacció en el tram final del segon quart (44-45), la història es va repetir en el tercer quart, en què va rebre 30 punts amb un 5/7 triples en tres minuts amb badades defensives que van deixar massa sols els canaris. Tot i arribar al tram final amb possibilitats gràcies a uns bons minuts de Dimitrijevic (84-81), els canaris van sentenciar amb un parcial de 12-2. L’exjugador de la Penya Stevic, amb 15 punts, va ser el màxim anotador, un reflex clar que la Penya no va perdre pel talent rival, sinó per la major intensitat, ofici i experiència.