Molt. Evidentment en una final a quatre amb els equips que hi ha pot passar de tot, però l’èxit és que hi som, que el Barça torna a il·lusionar i que el futur és viu.

Absolutament. Tenim el repte de situar el Barça a l’elit, però de forma constant. Això vol dir sempre lluitar pels títols encara que no sempre es guanyin. No podem estar set temporades sense ser en una final a quatre, per exemple.

En el Barça l’exigència és sempre màxima. No només és guanyar, sinó com ho fas i amb qui. He defensat que es pot fer espectacle amb gent de la casa i algun jugador que marqui les diferències. I és el que volem, aquesta passió que desprèn l’equip.

Que quan vam guanyar l’última Eurolliga tothom sabia que el Pascual tenia Sada, Grimau, Ricky, Basile, Trias, Mickael, Lakovic, Lorbek... En els últims anys m’he trobat molts aficionats que no se sabien els jugadors de l’equip i això és molt greu. A vegades ens quedem en allò del Solozábal, Epi, Norris, Sibilio, però el allò en què hem de pensar és l’essència, que la gent s’hi identifiqui, i això s’ha de tenir es guanyin o no eurolligues.

Van ser dos encerts absoluts. El tema de Navarro queia pel seu propi pes, perquè era el millor jugador de la història del Barça i ho vam gestionar molt bé. I, evidentment, que Ricky algun dia pugui tornar ha de ser una opció que tinguem sobre la taula.

Ha estat una situació particular, un somni fet realitat gràcies a la gestió de Navarro i el vistiplau del Saras esportivament, i també a l’OK institucional.

Jo defensaré a la junta de mantenir el pressupost, és la nostra voluntat, tot i que evidentment es prendran decisions quan tinguem realment la situació econòmica del club. Portem només un mes al club, però crec que ja hem fet molta feina.

Sempre he dit que s’ha de ser agraït a qui ha treballat pel Barça. Però teníem clara la línia i que Navarro era l’home. No tenia cap sentit que continuessin. El Navarro i el Mario Fernández ja treballaven pel club. Entre el Nacho, l’Albert i el Juan reduïm la despesa en l’estructura. No hi podia haver duplicitat de càrrecs i encara menys mantenir-los quan estaven organitzant la temporada vinent.

No sé si serà una estàtua, però tindrà alguna cosa segur, perquè els referents s’han de tenir presents i Navarro és un actiu absolut.

Nosaltres ja teníem aquesta idea i crec que és una peça fonamental en la línia del que parlàvem. En un any de pandèmia l’afició està enganxada i segueix l’equip.

Ho ha de ser. En depèn la nostra sostenibilitat amb moltes activitats. I el que ja et dic és que no serà per a 10.000 espectadors sinó per a 15.000. Ha de ser una icona de la ciutat.

Quan en Jan em va dir que es presentava li vaig dir de seguida que sí sense saber quin lloc ocuparia. Sempre he estat a nivell institucional secretari de la junta i al bàsquet. En Jan té un compromís absolut amb el bàsquet i ja ho va demostrar amb aquell gest quan va arribar a París amb el partit començat amb els jugadors de futbol. Va ser la bomba.

Ara mateix el que preveiem és omplir el Palau i sincerament no hem plantejat nous escenaris. No vol dir que en un futur mentre no hi hagi el nou Palau no es pugui anar puntualment a un altre lloc, però ara no ens ho plantegem.

Quan vaig entrar els vaig dir que posaria gent de la meva confiança i així ho he fet. La comissió és important per ajudar-me a representar el Barça arreu.

Mantinc un contacte fluid amb el Joan i també parlo amb el Xavi, va ser un equip imparable.