2014

última

ACB del Barça

L’arribada de Jasikevicius a l’estiu va despertar una injecció d’il·lusió brutal. Arribava un tècnic amb futur, i amb ell un cinc de luxe –Calathes, Higgins, Abrines, Mirotic i Davies– afegint l’explosió de Bolmaro i l’arribada de Gasol. Tot això llançava un avís que el canvi de cicle en el bàsquet espanyol podia canviar de rumb coincidint amb l’envelliment d’un Madrid amb vuit jugadors per sobre dels 30 anys a qui, a més, s’ha vist afectat per damunt de tot per l’adeu de Campazzo i Deck durant el curs. Les lesions de Randolph, Thompkins i Laprovittola han fet la resta. Un còctel explosiu. La realitat és que el canvi de cicle ja és aquí. Les bases ja estan posades i ara cal dos o tres retocs per fer encara millor l’equip. El Barça tindrà el mateix pressupost tot i la crisi econòmica del club, i això obre un horitzó per xalar de valent. Ara caldrà veure els moviments del Madrid per no perdre roda al seu rival. El més urgent: fitxar qui ha de ser la seva estrella. Els blaugrana posen fi a set anys sense títol ACB en un curs de matrícula d’honor: copa, subcampió d’Eurolliga i lliga.

La sortida en tromba del Barça va marcar el que seria la resta (16-5), Laso fent rotacions en el minut 3 i els blancs derrotats ja des de la sortida perquè no havien fet ni una sola falta, en una clara manca d’ambició. La renda va créixer fins als 13 punts després d’un alley-hoop de Pau Gasol a Kuric (26-13) en un festival ofensiu blaugrana havent-hi nou jugadors i acabant Bolmaro -últim partit?- i Calathes (29 minuts a pista, el base grec el factor clau) junts. Els blancs van intentar situar una zona molt activa però en el primer atac del Barça, triple de Kuric i una cistella d’Abrines posant la màxima diferència (37-21), que es va disparar al descans (48-28).