La qüestió és si la mala ratxa és conjuntural o estructural. El Girona va perdre el segon partit seguit, també el segon en què Karamo Jawara és baixa per problemes d’esquena –i tot fa pensar que, en espera del diagnòstic i la comunicació oficial, divendres tampoc podrà jugar a Càceres–. És l’home que hi ha de posar la intensitat física i, sense ell, quan l’equip no mostra un nivell d’encert exquisit i continuat, les aspiracions es redueixen a la mínima expressió. Com ahir, a remolc des del 0-10 a l’inici (4-10) contra un equip que, amb ordre i equilibri, va tenir l’encert que tant va enyorar el Girona i va arribar a guanyar de 22 en el tercer quart (36-58, Bivià, de 6,75 m) abans que els vermells reduïssin la diferència fins a la dotzena amb el segon triple de Sàbat (74-86).

Carles Marco afirmava que, sense ser intensos al darrere, no van enlloc. I l’Almansa se’n va aprofitar, amb els seus jugadors interiors acabant contraatacs a l’inici del segon quart (19-25 i 19-27) i els seus tiradors anotant a cor què vols de lluny: dos triples seguits d’Olechnavicius –va jugar 4:26–, Leen acabant alley-oop amb esmaixada i Martínez anotant el setè triple blau abans del descans (31-49, amb 3/17 i 7/12 triples i 27-50 en la valoració).

Vecvagars (36-54) i Schaftenaar (45-63), de tres en el tercer quart, feien baixar la diferència de la vintena, i només en l’últim quart, en què Bivià, de tres a 8:10 (59-75), trencava un 5-0 gironí de tirs lliures, Franch i Sàbat junts al parquet assenyalaven la remuntada (69-80 Sorolla). Fins que Nesbitt, d’ofensiu, trencava la progressió i Pérez, de tres, hi posava el llaç (69-85).