Llançades

El Galatasaray acaba de guanyar els seus dos últims partits, tots dos a casa contra el Gdynia i el Landes, després de començar amb derrota amb el Fener i estar a punt de guanyar a Kursk (78-76). Chelsea Dungee (1,80 m, 1997) ha deixat l’equip (3 punts per partit) mentre que l’altra nord-americana, Riquna Williams, sí que respon a les expectatives (15 punts i 4 assistències). “És una escorta molt bona tècnicament, amb molts recursos i desequilibri, que genera molt joc i està molt ben acompanyada”, s’hi refereix Laura Antoja en la prèvia. La mà dreta d’Alfred Julbe destaca que la companya de Chelsea Gray a Las Vegas Aces en la WNBA intercanvia molts cops el seu lloc en els sistemes ofensius amb la base Pelin Bilgic. Però Melis Gulcan i Anete Steinberga (21 punts en 25 minuts en el 83-64 contra el Landes) són el que més preocupa el cos tècnic gironí, per la dificultat que tenen de frenar les aleres pivots rivals. La sèrbia Tina Krajisnik (1,90 m, 1991) és el far del conjunt turc a dins: 19,5 punts, 10 rebots i 3 assistències. Antoja confia en l’afició i en el valor afegit que suposa jugar la màxima competició. I mostra el camí del 3-2: “Baixar percentatges i fer el nostre joc en atac. L’equip necessita sentir-se més segur, pujar els percentatges i no dubtar tant. Ens ho dona la nostra capacitat defensiva i controlar el rebot, que hi estem treballant perquè és una cosa a millorar.”

El rebot (34, 24+10) i l’encert de cara a cistella (45%) són dues facetes en què tots dos equips ara mateix estan igualats. L’Spar Girona presenta una millor carta de tir de lluny (6,75 m), un aspecte en què l’aportació de Frida Eldebrink, que ha de ser creixent, ha de permetre a l’Uni equilibrar els seus recursos ofensius. Per contra, el Galatasaray és molt fiable de dos, la faceta en què la defensa gironina ha de tenir el seu pes. Les prestacions al darrere –a tot el camp, de fet– són les que van evitar la derrota diumenge amb el Gran Canària (64-60). “És bo perquè l’equip no es rendeix i capgirem el partit; això és caràcter, i el públic va estar fantàstic. Estem demostrant que de ganes de guanyar, a aquest equip no li’n falten”, reflexiona Antoja sobre la resposta col·lectiva al desencert i el cansament acumulat pel viatge a Kursk.